La gestió de la vall del Madriu, totalment definida a finals d'any

Els comuns també treballen en una ordinació conjunta per unificar criteris sobre quins actes poden ser sancionables i quedarà pendent definir els accessos

Amb els plans d’ús públic, de zonificació i de conservació a la mà, una feina que es vol tenir completada a finals d’aquest any, ja es podrà tenir “ben bé la base del que ha de ser una gestió pensada per un espai protegit”. Així ho posa en relleu la directora del pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC), Susanna Simon, incidint que, d’aquesta manera, tots els plans i estudis que eren necessaris “per començar a desenvolupar la vall com calia” ja s’hauran completat. De manera paral·lela, també es treballa amb la idea que cap a finals d'aquest 2019 estigui validada una ordinació conjunta dels quatre comuns que tenen participació i terrenys a la vall. Això suposarà que hi haurà un criteri únic sobre quins actes poden ser sancionables i de quina manera.

D’aquesta manera, per tant, a finals d’aquest any es farà un salt important en la definició de quina és la gestió que cal fer d’aquesta vall, que fa tot just quinze anys que va ser inscrita a la llista de Patrimoni Mundial, en la categoria de béns culturals (paisatge cultural). Simon recorda que el 2011 es va “aprovar un pla de gestió molt minso, un punt de partida per començar a treballar” i que al llarg d’aquests anys el que s’ha intentat és donar-li “contingut” per poder arribar a tenir “unes bases sòlides sobre les quals treballar i donar una empenta a aquest patrimoni”. Si no s’ha anat més ràpid, reconeix, ha estat per la “manca de recursos”. De fet, reivindica que s’ha fet una “feina de base”, que ha estat la més “feixuga”, però que ha de permetre que es desenvolupi la gestió adequada d’un espai d’aquestes característiques. Així, per exemple, al llarg d’aquests anys s’ha anat veient quina és la capacitat de càrrega de la vall, per saber a quin nivell d’afluència s’està ara mateix i quantes persones es poden acollir més, en quina zona i quins tipus d’activitats es poden fer.

Cal recordar que per determinar aquesta capacitat de càrrega es van instal·lar a la vall uns ecocomptadors i que s’ha pogut constatar que l’afluència màxima diària podria ser de 1.000 visitants al dia, i actualment s’està a 4.000 mensuals. Tot i estar “lluny” de dades que puguin ser alarmants, Simon defensa que és necessari tenir tota aquesta informació, ja que cal dissenyar “polítiques molt clarament definides” sobre com actuar en cas que s’arribés a una “sobrefreqüentació”.

Ara com ara no es planteja una ampliació de la xarxa d’ecomptadors però sí que es preveu un treball amb Actua Tech, similar al seguiment que ja s’ha fet a través de la telefonia mòbil, per saber per quines entrades accedeixen els visitants, quants dies passen a la vall, etcètera, és a dir, per poder disposar de “més informació i més acurada”.

Pla de conservació

Tal com s’ha esmentat, una de les eines que es vol tenir disponibles a finals d’aquest any és el pla de conservació, que marcarà “un cronograma a quatre anys vista de programes” per a la preservació del medi natural i cultural. Així, per exemple, s’indicarà quins estudis s’han de fer de seguiment de poblacions de flora i fauna o quines accions calen per a la conservació del patrimoni cultural.

Un dels temes que queden encara pendents, i que sembla de més difícil resolució, és “definir l’estratègia d’accés”. Així, cal determinar “com accedeixen els diferents actors a la vall”, com poden ser els treballadors de la presa de FEDA, del refugi o els cossos especials, així, com, especialment, com ho fan els propietaris. Simon defensa que l’entrada dels turistes “ha de ser a peu” i també reitera que la “discussió” ve per l’accés a les propietats privades, que “és el que es continua estudiant”. Aquest any, per exemple, s’ha autoritzat a un propietari l’ús d’un giny per transportar material agrícola, “no per transportar persones”, aclareix la directora del pla de gestió. La voluntat ha estat ajudar la feina agrícola a la vall, una activitat que es vol mantenir ja que, precisament, l’empremta agrícola i ramadera “és una part principal de l’essència de la vall”. De fet, admet que no es fàcil mantenir aquestes activitats precisament, també, per les dificultats en l’accés. Simon també reitera que si s’acabés fent “un accés poc sostenible” podria passar que la Unesco traiés l’espai de la llista de patrimoni, ja que un dels aspectes que es van valorar va ser que fos “una vall verge al costat de valls molt urbanitzades” i creu que s’ha mantingut així perquè, precisament, no hi ha hagut carretera.

Fer la vall més coneguda

La divulgació i la conservació són els dos eixos que es marquen des de la comissió de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror i en l’àmbit de la difusió es continua treballant perquè sigui més coneguda no només fora de les nostres fronteres sinó també al país. Per aquest motiu, s’ha començat una campanya de comunicació, en suport al carrer i també al cinema, i les càpsules de memòria a RTVA. L’objectiu és que “la gent conegui el valor” de la vall, la seva riquesa cultural i patrimonial. De manera paral·lela, per celebrar el 15è aniversari de la inscripció per part de la Unesco, s’han impulsat activitats a les quals s’ha volgut donar un enfocament diferent al d’altres anys. A més, s’ha fet un campus de joves iberoamericans que ha estat “una experiència molt positiva”, tal com l’ha qualificat la directora del pla de gestió, que ha desitjat que la idea que van tenir de crear una xarxa entre ells s’acabi plasmant ja que és “una bona eina”. Els joves han pogut veure l’exemple d’Andorra per poder implementar certes qüestions als seus països i, al mateix temps, la trobada ha servit per “veure que les problemàtiques” amb la conservació del patrimoni “són les mateixes”: poder comptar amb recursos, la gestió del turisme i la posada en valor d’aquest patrimoni.