Gouarré i la seva defensa celebren la decisió del Tribunal d’Estrasburg

A partir d’ara, la defensa de Gouarré haurà de demanar l'execució d’aquesta sentència en un període màxim de tres mesos

L'advocat de Gerard Gouarré, Miquel Bellera, aquesta tarda / M.G.C.
M.g.c.
13/01/2016
3 min

Andorra la VellaAquest dimarts es coneixia la sentència publicada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans en relació a l’afer del ginecòleg andorrà Gerard Gouarré contra el Principat d’Andorra. En aquest sentit, el Tribunal ha condemnat l’Estat a indemnitzar l’afectat amb més de 26.000 euros per danys morals i costes judicials. L’advocat del cas, Miquel Bellera, ha indicat que “aquesta sentència dóna plena satisfacció a Gouarré” i ha afegit que aquest import que l’estat andorrà haurà de pagar a l’afectat “no és realment una compensació sinó una mena de multa per no haver complert el conveni europeu”.

El 2005 es va efectuar una modificació del Codi Penal que preveia l’aplicació retroactiva de les disposicions penals més favorables. D’aquesta manera, el ginecòleg va demanar que se li aixequés la pena de no poder exercir com a metge de per vida a Andorra perquè des del seu punt de vista, la pena secundària (inhabilitació de la professió) no pot superar la durada de la pena principal (cinc anys de presó). Davant aquesta modificació del Codi Penal, la defensa de Gouarré va presentar un recurs de revisió però el Superior va desestimar la demanda perquè la inhabilitació no és un delicte de presó i, per tant, va interpretar que no s'havia d'aplicar la nova doctrina del Codi Penal en aquest cas. Precisament, l’advocat de Guoarré ha indicat que “ni tan sols es va entrar en el fons de la qüestió” perquè segons el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia, Gouarré no havia estat condemnat a una pena de presó i no podia beneficiar-se d’aquesta disposició més favorable. Però Bellera ha destacat que “això no era així i permetia efectuar aquesta acció i si no es permetia s’estava mantenint una pena quan ja no tenia cap mena de suport legislatiu”.

Finalment, en vista de la negativa dels tribunals andorrans, el 2010 la defensa del doctor va instar una acció davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (Tribunal d'Estrasburg) perquè considerava que l’Estat andorrà estava vulnerant els drets de Gouarré.

La sentència emesa pel Tribunal d’Estrasburg considera que l’estat andorrà ha vulnerat dos drets: l’article 7 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que preveu que en totes aquelles disposicions que fossin més favorables haurien de ser aplicades les lleis retroactives més favorables a l’acusat. I d’altra banda, l'Estat andorrà va vulnerar l’article 13, que diu que els afectats han de poder fer un recurs efectiu perquè la seva causa sigui escoltada.

Amb la sentència a les mans, l’advocat del doctor Gouarré, Miquel Bellera, ha assegurat que “dóna plena satisfacció al senyor Gouarré”. Bellera ha afegit que durant tots aquests anys, el doctor ha estat defensant uns drets dels quals disposava i les jurisdiccions andorranes no li han permès.

A partir d’ara, la defensa de Gouarré haurà de demanar l'execució d’aquesta sentència en un període màxim de tres mesos. La voluntat de l’afectat és que s’executi la sentència, que s'efectuïn els pagaments, que es revisi el judici i que es procedeixi a dictar una nova sentència. Sobre la possibilitat de tornar a exercir, Bellera ha indicat que d’això no n'han parlat però ha afegit que Gouarré disposa d’aquest dret i ell decidirà en el seu moment si vol exercir.

D’altra banda, la sentència ha desestimat la petició d’indemnització (de més d'un milió d'euros) per part de l’afectat. Tot i així, Bellera ha explicat que ja eren conscients de la jurisprudència del Tribunal Europeu i sabien que aquest tipus d’indemnitzacions el tribunal les dóna de manera “molt excepcional i amb uns criteris molt estrictes”. Malgrat saber la dificultat d’obtenir-la Bellera ha afegit que “van creure que no teníem res a perdre”.

Andorra havia estat condemnada tres vegades per casos que tracten temes administratius o civils, en canvi, “aquest és el primer cas d’una violació d’un dret humà en el marc d’una causa penal”, ha explicat Bellera.

stats