Les gravacions de les càmeres de Mobilitat seran declarades com a fitxers de dades de caràcter personal
L'Agència Andorrana de Protecció de Dades demana que es reguli per llei la instal·lació de qualsevol càmera de vigilància
Andorra la VellaLa regulació de les càmeres de videovigilància encara ha de fer un pas més a Andorra, segons ha explicat el director de l'Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), Joan Crespo, en una entrevista a l'ANA. Tot i que ja existeix una regulació sobre l'ús de les imatges, no hi ha una llei que estableixi la normativa sobre la seva instal·lació, i aquest és un dels passos que s'han de fer. Abans, però, les càmeres que ja existeixen han de quedar regulades, i concretament les de l'Agència de Mobilitat passaran a ser declarades com a fitxers de dades de caràcter personal al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA), properament.
Després de les darreres reunions entre el director de l'APDA i el director de l'Àrea de Mobilitat, Crespo preveu que molt properament es procedeixi a la regulació de les càmeres de vigilància de Mobilitat. Explica que actualment ja estan regulades per un reglament, però que el que s'ha de fer és declarar-les com a fitxers de dades de caràcter personal al Butlletí Oficial. I és que aquestes càmeres es poden visualitzar des de diferents plataformes i encara que no permetin identificar les persones que hi apareixen, cal que ''donin unes garanties als ciutadans''.
Càmares de vigilància particulars
De fet, Crespo assenyala aquest cas només com a exemple, ja que el que és necessari és que es reguli per llei la instal·lació de càmeres de vigilància, qui les pot instal·lar, qui ho ha d'autoritzar i com s'ha de controlar. Aquest és el següent pas a fer ja que durant el darrer any s'han rebut algunes demandes relacionades amb aquesta qüestió.
Concretament, durant el 2013, l'APDA va obrir un total de cinc expedients per denúncies en relació a càmeres de videovigilància. Encara que no estigui regulada la seva instal·lació, sí que hi ha dues normes ben clares que destaca Crespo: l'obligació d'informar de la gravació mitjançant rètols i la declaració dels fitxers com a dades de caràcter personal a l'APDA.
En aquest sentit, a banda de les càmeres de Mobilitat, al país també hi ha moltes càmeres que pertanyen a particulars. Mentre aquestes gravin zones privades i estiguin anunciades, es poden instal·lar, però ''a la via pública sí que estan totalment prohibides'', perquè ''ningú s'ha de sotmetre que gravin la seva imatge''.
L'evolució tecnològica i el fet que els dispositius puguin ser cada vegada més avançats i discrets força encara més la necessitat d'una regulació en aquest àmbit.
Segons el director de l'APDA, caldria regular això de manera que s'estableixi quina és l'entitat competent per autoritzar la instal·lació de les càmeres, que segons ell hauria de ser el Ministeri de l'Interior o els comuns. Així, a més d'autoritzar-ho, es podria tenir un control del nombre de càmeres que hi ha al país i què graven.
Actualment, el que sí que està regulat és l'ús que es pot fer d'aquestes imatges. Quan es tracta de la Policia, pot demanar les imatges de qualsevol càmera de vigilància si ho fa dins de l'àmbit penal, és a dir, si s'ha comès un delicte i està justificat demanar les gravacions.
Pel que fa a les denúncies que va rebre l'APDA, totes van ser perquè els ciutadans van detectar l'existència de càmeres sense els rètols indicadors corresponents. En cap dels casos es va fer la denúncia per un mal ús de les imatges.
