Els preus de l'habitatge i els salaris provoquen una davallada en la natalitat

Les ajudes econòmiques i la conciliació familiar són els aspectes amb més demandes per incrementar el nombre de naixements

Els darrers resultats de l'Observatori del primer semestre del 2019 mostren que Andorra se situa amb una taxa de natalitat mitjana de 6,8 punts, una xifra per sota de la mitjana de la Unió Europea (9,9) o de països com Espanya (8,4) i Itàlia (7,6). Segons ha explicat aquest dijous el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, aquest aspecte "ha canviat en relació als darrers quinze anys", ja que abans "hi havia una proporció de població bastant jove que s'ha anat envellint". La taxa conjuntural de fecunditat, que és un indicador més real per veure l'evolució de la natalitat, busca una relació entre el nombre de fills i les dones que poden tenir-los en un determinat moment. En aquest sentit, la taxa andorrana se situa en l'1,03%, també més baixa que la mitjana de la UE (1,59), Espanya (1,31) o Portugal (1,38). Així, Micó ha ressaltat que els problemes econòmics són el principal motiu pel qual les parelles tenen menys fills dels que els hi agradaria, així com la dificultat en l'accés a l'habitatge.

Quant a les principals mesures que s'haurien de promoure per part dels enquestats per tal de fomentar la natalitat, s'hi troben les ajudes econòmiques (57,6%) i la conciliació laboral i familiar (32,6%), que principalment són les demandes que fan les persones que treballen en el sector del comerç, la construcció, l'hostaleria o les feines no qualificades. Pel que fa al nombre ideal de fills, la mitjana en l'enquesta del 2003 se situava en 2,2 per família, mentre que en els darrers resultats pateix una lleugera disminució fins a arribar a l'1,9. Aquelles persones que encara no han tingut nadons ho atribueixen a la seva edat, tenir-los més endavant i, en tercera posició, declaren que no és possible per manca de mitjans econòmics. Així doncs, un 63,2% dels enquestats també creuen que s'haurien de prendre mesures per tal d'incentivar els naixements. 

De la mateixa manera que en els darrers treballs de camp, dels 800 enquestats fins a 329 situen el preu de l'habitatge (41,1%) com al principal aspecte a millorar al país en l'actualitat, seguit dels salaris (19,3%), les prestacions socials i les pensions (18,1%), el trànsit (14,2%) o el transport públic (13,5%). El problema de l'accés a l'habitatge ha patit un augment considerable els darrers dos anys, registrant dades que no estaven tan altes des del primer trimestre del 2008. En conseqüència, els salaris baixos han seguit la mateixa línia ascendent, tot i que el 2008 hi havia menys preocupació en aquest aspecte. Les persones que es dediquen a treballar en àmbits com el comerç o la construcció són els més crítics en aquest aspecte. 

Altres de les dades rellevants corresponen a la millora de les infraestructures i els equipaments i, en les primeres posicions s'hi troba la millora en els accessos a les carreteres, la gestió de les obres o el manteniment de les voreres dels carrers. Agafant totes aquestes dades, també es pot observar que aquelles persones que consideren la situació econòmica d'Andorra molt bona representen el 33,6%, mentre que el 2018 se situava en el 37,6%. Aquells que pensen que la situació és regular gairebé no varien i augmenten les persones que opinen que la situació és dolenta o molt dolenta (16,6% respecte al 13,9% del 2018).

Poc ús i desconeixement del servei de mediació 

El Consell General va aprovar el març del 2018 la Llei de mediació, operativa des de l'1 de gener del 2019, i que té l'objectiu de reduir el col·lapse que pateix la justícia ajudant a evitar la judicialització de processos que es poden solucionar mitjançant la mediació. En aquest sentit, a la pregunta a la ciutadania sobre si tenien coneixement de l'aprovació d'aquesta llei, el 77,9% respon de forma negativa però, tot i això, un 45,8% diu que havia sentit a parlar d'aquest mecanisme de resolució de conflictes. 

A banda, en l'informe es determina que tan sols un 5,5% han utilitzat aquest servei (44 persones) i, dels que l'han utilitzat, un 66,3% asseguren que ha estat una experiència positiva. També es detalla el tipus de conflicte pels quals una persona ha requerit aquest servei, trobant-se en primera posició els motius econòmics, el conflicte familiar de parella i el conflicte laboral/empresarial.