Jordi Torres: "Hem de buscar altres maneres de construir al centre d'Andorra"
Andorra la VellaLa reestructuració en l'equip de govern arran de la sortida de Verònica Canals provoca que Jordi Torres estigui vivint els seus darrers dies com a màxim responsable de la cartera d'Ordenament Territorial, un ministeri que properament assumirà Víctor Filloy. El ministre aprofita per fer balanç dels dos anys de legislatura més complexos des que ostenta un càrrec en l'executiu, en el qual ha patit de ben a prop les retallades econòmiques derivades de la pandèmia. Tot i la reformulació d'inversions que s'ha hagut de fer, reconeix que s'ha volgut tirar endavant obres ja iniciades i assegura que el sector de la construcció i l'obra pública ha pogut continuar treballant amb certa normalitat.
Quina valoració fa d'aquests dos primers anys de legislatura?
Han estat dos anys de moltes restriccions pressupostàries i hem hagut de prioritzar molt les obres que volíem portar a terme. Hi ha hagut algunes que s'han finalitzat, com la passarel·la Rosa Ferrer; d'altres que ja teníem en curs, com el Tanatori Nacional i sala de vetlles, i després hi ha tota una sèrie d'obres viàries ja iniciades, com la primera fase de la rotonda d'Anyós. En aquest sentit, s'ha buscat treure la segona fase, la qual es va adjudicar fa poques setmanes per poder continuar amb l'ampliació, i que el carril reversible pugui ser una realitat de cara al 2022. També es va finalitzar tota la base del COEX i el ministeri de Cultura es va instal·lar a l'hotel Rosaleda, la qual cosa també ve d'aquesta legislatura. A nivell d'edificació vam acabar l'ampliació de l'escola de Santa Coloma, amb una inversió molt important del Govern per ampliar totes les aules, i estem fent unes obres d'ampliació a l'escola de la Margineda, que permetran tenir cinc aules més de grans dimensions i dues aules més petites. També hi ha tota una sèrie d'obres com la d'Arinsal, on es preveu des de fa molts anys un eixamplament de la carretera. En definitiva, està sent una legislatura molt complexa, molt complicada i amb unes restriccions pressupostàries molt importants. També veiem, però, que el sector de la construcció i l'obra pública no és un dels més tocats per aquesta pandèmia. Diria, fins i tot, que el sector de l'edificació no ha estat tocat pràcticament, tot i que el servei de l'obra pública sí que està una mica pitjor.
Ordenament Territorial és un dels ministeris més afectats per la pandèmia a nivell de retallades econòmiques. Com s'ha adaptat als canvis?
Al final és un ministeri que treballa de manera molt transversal amb la resta. Nosaltres, d’alguna manera, som el ministeri encarregat de col·laborar amb els altres a l’hora de fer obra pública, però l’obra pública pot ser pel ministeri de Medi Ambient, com en el cas de l’escorxador, pel ministeri d’Educació, amb les rehabilitacions de les escoles, o pel ministeri de Cultura, amb obres en museus o altres. És molt transversal i les reduccions pressupostàries no afecten només a Ordenament Territorial, sinó que afecten la globalitat dels ministeris. Aquest any s’ha volgut mantenir les obres en educació; s’han mantingut les inversions pel CREI, que s’està fent al costat de l’antiga clínica de Santa Coloma, i també tot el que són obres relacionades amb l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, on es va ampliar l’àrea de cirurgia major ambulatòria, i pràcticament totes les obres que estaven previstes pel centre hospitalari s’han mantingut vist la necessitat de tenir un servei i un sistema hospitalari de primer nivell, què és el que penso que tenim.
Com ha estat la col·laboració entre ministeris durant aquest temps?
La veritat és que les prioritzacions es prenen amb acords amb tots els ministres implicats, i aquí, tots han fet els esforços necessaris per poder prioritzar unes inversions en detriment de les altres. Nosaltres, per exemple, amb obra pública hem prioritzat molt bé les inversions, ja que ara mateix són quatre molt puntuals. També hem incidit en el manteniment de la nostra xarxa viària, que realment pensem que és un punt important que no s'ha de deixar mantenir per guardar aquesta qualitat que tenim, així com la mobilitat. Són tasques que no són de tanta inversió, però ens porten un retorn molt important. L'aplicació que vam implementar amb Mobilitat ara fa dos anys, ja té més de 30.000 descàrregues, i penso que és l'aplicació del país que ha estat més descarregada. Anem en constant evolució perquè al final volem estar molt propers al ciutadà i als usuaris.
Quines són les previsions de cara als dos anys vinents?
És evident que els recursos són limitats, els dèficits pressupostaris que ens deixarà aquesta pandèmia seran molt importants, i al final el que hem de fer és prioritzar totes les actuacions del Govern. Com bé he dit hi ha actuacions que són prioritàries, o despeses per com ajudar al teixit empresarial del país tal com s'ha fet fins ara. En aquest sentit, penso que ha estat exemplar perquè les empreses, a través dels crèdits tous i els ERTO, poguessin resistir aquesta època tan complicada. A nivell d'obra, els pròxims anys no es preveu fer grans inversions, sí que hi ha algunes com l'edifici d'habitatges o el d'Andorra Telecom, que fa temps que hi treballem i ben aviat ja es podrà treure el concurs d'idees per a la realització del projecte. Una bona feina que ha fet el Govern, després de la pandèmia i totes les restriccions, és que va implementar un gran treball transversal entre tots els ministeris i es va elaborar l'H23, el qual tota la majoria parlamentària li va donar suport. Aquest sí que és el nostre full de ruta d'aquí a final de legislatura. Penso que és una manera de donar visibilitat al que volem fer i no desviar-nos del rumb que ens hem marcat.
Ja que ho esmenta, quins són els terminis per a la presentació del concurs d’idees per a l’edifici d’Andorra Telecom?
La idea és que abans de l'estiu es pugui treure el concurs d'idees i després, un cop que se seleccioni l'equip del projecte, fer la redacció i la licitació dels treballs. He dit múltiples vegades que el que sí que s'ha volgut conservar són aquestes dues grans places, tant sigui la part del davant com la posterior dels terrenys, perquè pensem que és un punt important per a la parròquia d'Andorra la Vella, i com més espais amplis hi hagi més rellevància podrà tenir aquest edifici.
I el multifuncional, s’ubicarà finalment a la plaça de Braus?
L’emplaçament que té més opcions de ser l’escollit és justament la plaça de Braus.
Amb quins terminis es treballa?
El concepte és una mica diferent, perquè el ministeri de Turisme ja ve de dos anys que ha treballat amb una proposta amb una empresa del sector dels multifuncionals, i aquí ja se sap realment el que es vol fer. No és necessari fer un concurs d'idees perquè la idea ja sabem quina és, i el que sí que es farà serà, d'acord amb aquesta idea, serà seleccionar l'equip que ha de fer la redacció del projecte.
Un dels eixos fonamentals del pla H23 és la millora de les connexions i la promoció de la mobilitat sostenible. Quina viabilitat té l’arribada del tren?
El ministeri d’Economia i el departament de Transports són qui es cuiden directament d’aquesta qüestió, però el departament de Mobilitat del ministeri d’Ordenament Territorial va treure la licitació fa poques setmanes d’una redacció de quin hauria de ser l’obertura a la xarxa que pugui complementar la xarxa viària que tenim ara mateix. Aquest document no el disposem encara perquè estem en plena licitació. Pensem que d’aquí sis o vuit mesos tindrem les primeres conclusions.
És més favorable a l'arribada del tren que la creació de l'aeroport nacional? Poden ser dos projectes complementaris?
Des d'inicis de la legislatura passada ja es va fer una aposta clara per l'aeroport d'Andorra-la Seu. Diversos ministres van passar per la cartera de Transports i tots van remar en la mateixa direcció per obtenir l'homologació GPS, la qual cosa va ser molt llarga i tècnicament molt complexa. Al final s'ha pogut aconseguir aquesta homologació i ja hi ha companyies interessades a fer aquests vols i rutes preestablertes. A hores d'ara, l'aposta del Govern és aquesta, perquè és una aposta que hem anat treballant des de fa molts anys i ara té els seus fruits. Ara que hem aconseguit l'objectiu que teníem fixat no tindria sentit no seguir treballant en aquesta qüestió.
Això és el que es pot preguntar molta gent.
Jo entenc que la nostra obligació, ara per ara, és seguir apostant per l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell.
Quina serà la ubicació definitiva de l’heliport?
Aquí hi ha una qüestió que també ha portat el departament de Transports. És cert que hi ha diverses ubicacions possibles. Sé que les dues s’estan valorant. El que puc dir és que amb l’aixecament de reserves pressupostàries hi ha una partida de 60.000 euros pels estudis de l’heliport, la qual cosa porta Transports a través del ministeri d’Ordenament Territorial. Dels dos indrets que s’estarien valorant, la decisió definitiva no està presa.
Quines són les ubicacions que es contemplaven, a banda d'Ordino, per ubicar el centre d'immunologia de Grifols?
Hi havia diverses ubicacions possibles. Es va treballar amb Grifols per buscar la ubicació més adient i al final es va pensar que aquest era l'espai adequat. En aquest cas sí que s'haurà d'aprovar un projecte d'interès nacional per desenvolupar el centre.
Quina és la seva visió respecte del telefèric del pic de Carroi i les promocions immobiliàries al Clot d’Emprivat?
Tots els plans d'urbanisme estan fets de manera que ordenen el territori. Pot agradar més o menys, però el territori està ordenat d'aquesta manera i aquesta acaba sent una potestat que la Llei d'Ordenació del Territori i d'Urbanisme atribueix als comuns. Si una parròquia té una edificabilitat concreta, ha de mantenir-la. Al Clot d'Emprivat, el que va fer l'anterior corporació amb la modificació del POUP va ser voler alliberar més espais al sòl en contrapartida de pujar les plantes permeses en alçada, i aquest és una mica el punt favorable d'aquests plans d'urbanisme, que es poden modular. En una parròquia es pot voler treballar com a Ordino, de manera molt més clàssica, i al centre d'Andorra hem de buscar tenir altres atractius o altres maneres de construir que penso que són bones.
En quina fase es troba el Pla de mobilitat 2030? Quins passos s’han donat fins ara? Quins queden per endavant?
Aquest projecte el vam iniciar aquest mes de febrer i ara està en la fase de recollida d'informacions, tant sigui del Govern, els comuns i les associacions empresarials, turístiques i comercials. Un cop hàgim acabat aquesta fase, que serà al juny aproximadament, ja s'iniciarà aquest període d'anàlisi i de redacció d'aquestes propostes, la qual cosa hauria d'estar enllestida a finals d'any. El document ha de recollir també el pla de mobilitat de la vall central, que aquest sí que el tenim ja en possessió.
Com avancen els treballs a la Portalada? S’acabaran en els terminis previstos?
Quan es van adjudicar les obres hi havia la previsió que els treballs s’acabessin aquest any. Les obres es van adjudicar per un import que rondaven els 4,9 milions d’euros, i fins ara, s’ha executat pràcticament un 60% dels treballs que hi havia previstos. Tot ens fa pensar ara que la data d’acabament es mantindrà. El que s’ha aconseguit en aquesta fase ha estat estabilitzar la plataforma de la CG1, ja s’estan fent els murs de protecció, i els ancoratges actius que estan al vessant ja s’han pogut estabilitzar en un gran percentatge. Creiem que al mes d’agost aquesta obra estarà completament finalitzada.
Per què s’ha decidit ara licitar els treballs per a la rotonda del Punt de Trobada i no quan ho demanaven els treballadors del centre comercial?
Aquesta rotonda no està davant del Punt de Trobada sinó que és la rotonda de Borda Sabaté i, a més, fins i tot quan es va treure el gir a l'esquerra al Punt de Trobada, en aquell mateix moment, ja es va començar a negociar amb la propietat de Borda Sabaté per poder obtenir aquests terrenys i fer-la. És a dir, des del primer moment que es va anul·lar el gir a l'esquerra ja es va començar a treballar amb l'alternativa de la rotonda. La legislatura passada vam rebre totes les signatures i fins i tot representants dels treballadors del Punt de Trobada, als quals els vam implementar més línies de bus en aquell moment i també se'ls hi va manifestar la voluntat de fer aquesta rotonda en proximitat al centre comercial. Més enllà d'aquí, al programa electoral amb el qual va concórrer a les darreres eleccions, ja dèiem que es volia fer una rotonda en aquest punt sense saber qui seria el destinatari final d'aquest centre comercial, perquè com sap hi ha hagut litigis i nosaltres mai hem posat damunt de la taula ni que fos per uns ni pels altres. Al final hem de mirar per l'interès general i pensem que si que era una necessitat de fer-ho perquè reduïm les emissions de CO2, els trajectes i la seguretat viària també augmenta.
La fase del vial de Sant Julià de Lòria que ja s’ha fet, ha contribuït a fluïdificar el trànsit?
Entenem que tota aquesta obra que es va fer ha donat resposta al que esperàvem. Fins i tot fa uns mesos també es va desenvolupar l'obra a l'alçada d'Aixovall en la qual podrem implementar dispositius especials de trànsit en el cas d'afluència de molts visitants, ja que el túnel de la Tàpia podria tenir dos carrils de pujada i un de baixada en moments especials. Aquesta és la nostra aposta, però a hores d'ara, com que no tenim disponibilitat pressupostària, hem hagut de ser una mica més creatius oferint aquestes propostes.
