Hisenda multa amb cent mil euros un jubilat resident per tenir negocis a Espanya

Andorra la VellaUn jubilat es veurà obligat a pagar 104.138,09 euros a Hisenda després d'intentar tributar com a resident a Andorra, malgrat que el seu veritable nucli d'interessos econòmics i familiars es trobava a Espanya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó al Tribunal Econòmic-administratiu, considerant que el “centre d'interessos vitals” d'aquest individu va romandre dins del territori nacional, incomplint així l'article 9 de la Llei de l'IRPF i el Conveni de Doble Imposició amb Andorra.

Segons la sentència, tot va començar quan l'oficina d'Hisenda a Lleida va reclamar al jubilat l'IRPF de l'any 2018. Els inspectors van detectar que no havia presentat la declaració de la Renda, malgrat tenir ingressos que requerien el pagament d'impostos. L'home va defensar-se afirmant que s'havia mudat a Andorra a finals de 2017, on va llogar i després va comprar una casa. No obstant això, Hisenda va demostrar que mantenia habitatge disponible en ambdós països i que la seva vida econòmica continuava principalment a Espanya.

El Tribunal Econòmic-administratiu Regional de Catalunya (TEAR) va desestimar les seves al·legacions i va confirmar que havia de pagar un deute de 60.864,23 euros, a més d'una sanció de 43.273,86 euros. L'organisme va assenyalar que, tot i tenir un habitatge a Andorra, “no va acreditar tenir interessos econòmics de major importància a Andorra, ni relacions familiars o personals més estretes amb aquell país”. Davant aquesta negativa, el contribuent va optar per la via judicial, argumentant que la seva interpretació de la norma era raonable i demanant l'anul·lació de la sanció.

En revisar el cas, el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a Hisenda. El tribunal va aclarir que, tenint un habitatge permanent a la seva disposició en ambdós estats, s'ha d'aplicar el criteri del “centre d'interessos vitals”, que determina el lloc on una persona manté les seves relacions personals i econòmiques més estretes (com la família, patrimoni i ingressos) i que s'utilitza per establir la residència fiscal quan existeix habitatge en dos països.

La sentència destaca que “a Espanya se centren els seus interessos econòmics, els seus negocis, el seu patrimoni i la base dels seus ingressos”, i assenyala que l'home rep una pensió de la Seguretat Social de més de 34.000 euros, així com rescats de plans de pensions de gairebé 120.000 euros i la propietat de quatre immobles a Barcelona i Lleida. A més, va destacar que “els seus familiars més directes, la seva esposa, les seves filles i net resideixen a Espanya”. Fins i tot la seva esposa va presentar la declaració d'IRPF a Espanya aquell mateix any.

La clau d'aquesta sentència recau en la manca de proves sobre la presumpta vida fiscal a Andorra i la claredat dels vincles amb Espanya. El tribunal va remarcar que “no es nega la residència andorrana, sinó que s'ha d'aclarir que aquesta prevalgui” sense haver demostrat una tributació real en aquell país, ja que l'home “es limita a afirmar-ho sense aportar proves”.

La sentència conclou que la conducta del jubilat va ser negligent i mereixedora de sanció, ja que “tota la informació que determina la residència fiscal espanyola és coneguda pel recurrent” (família i patrimoni), i, per tant, “l'absència de tributació per la renda mundial, davant qualsevol jurisdicció, no podia escapar a un contribuent mínimament diligent”.