Per cada impacte ambiental que té lloc dins d’Andorra, en passen molts més fora del país

Andorra la VellaLa revista Ecological Economics ha publicat un estudi elaborat amb la participació d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) que posa de manifest fins a quin punt el Principat depèn dels recursos importats per mantenir el seu nivell de vida. L’article, titulat 'MuSIASEM nexus analysis in post-industrial societies: Import dependence in Andorra', forma part de la tesi doctoral de l'investigador Juan Jesús Larrabeiti i compta amb la col·laboració de l'investigador de l’AR+I, Oriol Travesset.

Segons l’anàlisi, el Principat és un exemple clar d’economia postindustrial. És a dir, és un país que ha desenvolupat un sector de serveis molt potent, però que per fer-lo possible necessita externalitzar gran part dels processos productius. Per tant, té una dependència molt gran de les importacions, atenent que el país depèn enormement de productes i recursos que venen de fora. Això fa que molts impactes mediambientals i socials no passin dins del país, sinó a fora del territori andorrà. "Les importacions genera un impacte mediambiental fora d'Andorra, el nostre confort depèn de l'apropiació dels recursos de fora", explica Juan Jesús Larrabeiti.

L’estudi utilitza el model MuSIASEM, una metodologia que mesura l’ús de recursos com el treball, el sòl, l’aigua i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest sentit, mostra que per cada unitat d’impacte que passa dins del país, a fora en passen moltes més. Els resultats indiquen que, en comparació amb la seva producció interna, el sector energètic andorrà externalitza set vegades més treball, 40 vegades més ús del sòl, sis vegades més aigua i disset vegades més emissions de gasos d'efecte hivernacle.

En el cas del sector agrícola, les xifres també són significativament elevades. Es necessita vuit vegades més de treball, quinze vegades més sòl, vint-i-dues vegades més aigua i set vegades més emissions. "Aquestes importacions queden invisibilitzades perquè no es veu l'impacte que realment té", comenta Larrabeiti.

Segons indiquen des de l'AR+I, aquesta realitat qüestiona la narrativa internacional que presenta la sostenibilitat i la seguretat com a objectius sinèrgics que es poden assolir simplement augmentant la producció local.