Insistència perquè Espanya retiri la immunitat a Celestino Barroso, querellat pel cas BPA
Andorra la VellaL'Audiència Nacional espanyola facilita que la justícia andorrana citi com a querellats l'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’estat Francisco Martínez, l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, i membres de la policia espanyola en la causa de la trama andorrana de l'anomenada "Operació Catalunya", segons informa l'associació Drets. Segons l'entitat andorrana, el tribunal espanyol “avala que les notes d'intel·ligència incriminatòries de l’excomissari Villarejo sobre aquesta operació, eren notes policials i oficials” i “es demana que cas que no compareguin davant la Batllia es dicti ordre de recerca i captura internacional via INTERPOL”.
L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i Drets continuen així el procés per saber què va passar amb la liquidació de la Banca Privada d'Andorra que, segons informacions que han transcendit, tenia com objectiu localitzar els comptes bancaris d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, i les intervencions que hi van tenir el govern espanyol de l'expresident Mariano Rajoy i el govern andorrà de l'antic cap de Govern, Toni Martí.
Aquestes notes d'intel·ligència, que consten a la causa i van ser reconegudes i ratificades pel testimoni Villarejo, són un dels elements incriminatoris de l'ampliació de la querella que la Batllia va admetre contra els processats per les actuacions dutes a termes pels policies nacionals Eugenio Pino, Marcelino Martín-Blas, Bonifacio Díez i Celestino Barroso, el que es coneix com a "policia patriòtica", en la que se'ls acusa d'un delicte contra els òrgans constitucionals -un dels meus greus del codi penal andorrà-, un de falsedat de documents i delictes de coaccions, d'amenaces, d'extorsió i de xantatge.
Amb l'escrit, es presenta també la resposta donada pel Govern espanyol amb data 7 de juny de 2021 en el Congrés dels Diputats espanyol on es manté "sine die" la immunitat diplomàtica de l'inspector Celestino Barroso, que com agregat d'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra que va ser qui el maig del 2014 es va entrevistar amb el CEO de BPA, Joan Pau Miquel, fent-li saber, segons ha transcendit, que “o col·laboraven amb el govern espanyol o el banc moriria" i "que els americans ja estaven al cas de tot plegat", com es recull a l'enregistrament que consta a la causa.
Es planteja a la Batlle que, atès que tant el govern del PP com l'actual govern PSOE-Podemos mantenen aquesta immunitat diplomàtica, per considerar-lo un assumpte d'Estat, malgrat els fets delictius documentats, se li demana que pregui les decisions adients per tal que el querellat Barroso pugui declarar davant la Batllia d'acord amb el dret internacional.
I, finalment, pel que fa a la resta de querellats, es fa avinent a l'escrit que són coneixedors de l'existència d'aquesta causa judicial a la Batllia d'Andorra pel ressò que ha tingut i té el cas a la premsa espanyola -fins i tot l'exsecretari d'estat Francisco Martínez va enviar una carta al querellant Higini Cierco donant explicacions sobre el tancament de BPA- i que, malgrat tot, ja que són excàrrecs polítics o policials i haurien de donar exemple com a representants de l'Estat Espanyol, no han comparegut encara voluntàriament, davant la justícia d'un país estranger, com Andorra, amb qui es va signar un Tractat de Bon veïnatge, amistat i cooperació entre el Regne d'Espanya, la República Francesa i el Principat d'Andorra.
Per això, davant els indicis incriminatoris que es van recollint en aquesta causa, es demana a la Batlle que citi a tots els querellats -excepte Martin-Blas, que ja va declarar per comissió rogatòria- en les adreces personals que ja vàrem facilitar, per tal que compareguin davant aquesta Batllia per declarar com investigats.
