Societat 10/06/2020

Els joves aposten per l'increment del salari mínim

També voten a favor que la baixa per maternitat i paternitat s'allargui

M. F.
4 min
Un moment de la celebració del 18è Consell General dels Joves. / M. F. (ANA)

Andorra la VellaEls joves volen que s'apugi el salari mínim interprofessional i que els progenitors puguin gaudir de més dies de baixa per maternitat i paternitat. Aquestes han estat dues de les propostes que han estat aprovades en el marc del 18è Consell General dels Joves que s'ha celebrat aquest dimecres, enmig de les mesures de seguretat establertes arran de la crisi sanitària, i per tant, amb la participació de catorze joves en cadascuna de les dues parts en què s'ha dividit la sessió, que hauria d'haver estat celebrarat el mes de març. Així, la primera de les propostes, que havia estat proposada des de l'escola andorrana de segona ensenyança d'Encamp, ha comptat amb dotze vots a favor, un en contra i una abstenció, mentre que la proposició de llei per ampliar la baixa per maternitat, una proposta del Lycée Comte de Foix, ha comptat amb deu vots a favor i quatre abstencions.

De manera unànime els joves han defensat que el nivell de vida a Andorra és molt elevat i que cal que el salari mínim interprofessional sigui elevat als 1.200 euros. Malgrat aquesta unanimitat, hi ha hagut qui ha posat en qüestió el fet que aquest increment es faci de cop. Així, alguns dels joves consellers han proposat que aquest increment sigui progressiu, per vetllar perquè les empreses realment hi puguin fer front. De fet, molts han manifestat que el fet que s'incrementi aquest salari pot ajudar a "moure l'economia i passar més bé la crisi" actual, tal com ha comentat Marina Folch.

Pel que fa a la proposició per allargar la baixa per maternitat i paternitat, una de les qüestions que ha generat debat ha estat si aquest allargament ha d'anar fins a les 60 setmanes que ha defensat el ponent, Eithan Moreno. D'aquesta manera, tot i que els joves han coincidit en assenyalar els beneficis que podria comportar per als nadons poder estar més temps amb els pares, el que no ha generat tant consens ha estat la durada d'aquesta baixa. Així, hi ha qui ha assenyalat que 60 setmanes podria ser massa costós per a empreses i per a la CASS i hi ha qui fins i tot ha proposat una mena d'incorporació progressiva. Malgrat aquestes diferències la proposició ha tirat endavant.

Altra proposició de llei que també ha estat aprovada ha estat la que proposa que hi hagi un increment del control en la compra de la carn que prové de l'exterior, per garantir aspectes com el benestar animal i la preservació del medi ambient. Aquesta proposta ha estat posada sobre la taula pels estudiants de segona ensenyança de l'escola andorrana d'Encamp i també preveu que es fomenti la reducció del consum de carn a les escoles en un parell de dies i que es promogui que la carn que es consumeixi sigui carn d'Andorra. Si bé els estudiants han estat d'acord amb la proposta, que ha estat votada amb cinc vots a favor, cinc en contra i quatre abstencions, una de les qüestions que ha generat més dubtes és que es vulgui reduir el consum de carn dos dies a les escoles. De fet, alumnes com Laia Capdevila assenyalaven que no veien bé aquesta proposta i d'altres han indicat l'impacte en l'aportació de certes vitamines que això podria comportar per a infants que ho necessitin. De fet, s'ha defensat que menjar o no carn hauria de ser una elecció dels alumnes i també s'ha comentat que els dietistes dels centres escolars ja vetllen perquè l'alimentació sigui equilibrada.

Un altre dels punts que ha estat centrat en el benestar animal i que ha estat també aprovat amb onze vots a favor i tres abstencions és la proposició de llei per a la millora de la qualitat de vida dels animals dels centres de refugi i el seu ús terapèutic amb persones grans. Pol Cerdà, de l'escola andorrana de segona ensenyança d'Encamp, ha manifestat que cal ampliar els espais de què disposen els animals en aquests refugis i també s'ha mostrat a favor que es facin campanyes de promoció de les adopcions, tenint en compte, ha assegurat, que han crescut els abandonaments. També ha advocat perquè es facin dos controls veterinaris a la setmana i perquè els animals dels refugis puguin ser traslladats a centres de la gent gran per poder fer teràpies que els siguin beneficioses. Alguns dubtes que els alumnes han plantejat sobre aquest text és quin tipus de gossos podrien participar en aquestes teràpies i també s'ha considerat excessiu que els controls veterinaris hagin de ser de dos dies a la setmana.

Protecció de les abelles

Els joves consellers també s'han mostrat d'acord en impulsar una proposició de llei que vetlli per la protecció de les abelles, tenint en compte el seu paper "fonamental" en la cadena alimentària i el descens d'entre un 30 i un 40% en els darrers anys. La proposta l'havien impulsat alumnes del col·legi Sant Ermengol que volien que s’encomani al Govern que declari les abelles com a espècie protegida i elabori un pla nacional de salut per a la seva protecció i també que hi hagi un major control sobre els pesticides. En aquest sentit, es proposa que hi hagi sancions per als que incompleixin la prohibició de fer servir pesticides nocius i que aquestes siguin d'entre els 500 i els 20.000 euros. Si bé tots els alumnes s'han mostrat d'acord en la importància de salvaguardar aquesta espècie, un dels dubtes plantejats ha estat que "falta informació" pel que fa a les sancions, tal com ha exposat Alexandra Jiménez.

I la proposició que no ha comptat amb el suport necessari per ser aprovada ha estat la que proposava la creació d'una escola per a esportistes, que havia impulsat el col·legi Sagrada Família. La ponent, Anna Torres, ha posat en relleu que és "molt difícil" poder compaginar esports i estudis i ha defensat no només una adaptació dels horaris sinó també la creació d'una escola-residència per a esportistes. En aquest sentit, es volia que el Govern avalués la viabilitat d'aquest centre. El criteri dels joves ha estat que els costos de tirar endavant aquesta proposta podrien ser molt elevats i s'ha optat perquè aquests diners puguin ser emprats amb altres finalitats.

stats