Societat 25/02/2019

La defensa de Besolí qüestiona la seva presó estant en llibertat els membres de 'La Manada'

També ha plantejat que siguin substituïts tres magistrats

Ara Andorra
3 min
L'expresident del Barça, Sandro Rosell, i l'exconseller de Finances del comú lauredià, Joan Besolí, asseguts al banc dels acusats a l'Audiència Nacional espanyola. / EFE (Fernando Villa)

MadridLa defensa de l'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell ha demanat la seva posada en llibertat en el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència Nacional espanyola per presumpte blanqueig de 20 milions d'euros i ha al·legat que condemnats per delictes "bastant més greus" com els de 'La Manada' estan lliures. A la banqueta s'asseuen, a més de Rosell, la seva dona, Marta Pineda, l'advocat i exconseller lauredià Joan Besolí, el ciutadà libanès Shane Ohanneissian i dos presumptes testaferros, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer, que s'enfronten a penes d'entre sis i onze anys de presó per delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.

La Fiscalia estima que Rosell i Besolí es van quedar amb almenys 6,5 milions d'euros del total de 20 milions d'euros de la Confederació Brasilera de Futbol. El fiscal José Javier Polo s'ha oposat a la llibertat demanada, ja que estima que aquesta mesura cautelar no perjudica el dret de defensa "tot i que sí que pot afectar molt a la persona". Tant Besolí con Rosell han estat complint la presó preventiva més llarga de la història recent d'Espanya per un delicte econòmic, des que va ser detingut el 23 de maig del 2017. Per a la jutgessa Lamela existeix un "elevat risc de fuga" a un país on no puguin ser extradits, ja que tant l'empresari andorrà com Rossell acumulen grans quantitats de diners a l'estranger. La Fiscalia sol·licita pels dos acusats principals en la trama unes penes d'11 i 10 anys de presó.

"Rastrejar amb exhaustivitat dos anys de documents" no es pot dur a terme des de la presó i sense accés a ordinadors, ha dit Molins, que ha afegit que si els acusats "haguessin estat en llibertat podrien haver aportat més proves". Ha insistit que per garantir el dret a uns jutges imparcials s'ha d'acordar la llibertat tant de Rosell com de Besolí per evitar la sospita que el tribunal, que ja ha valorat indicis d'incriminació per mantenir-los en presó gairebé dos anys, pot tenir prejudicis a favor de l'acusació.

Alternativament ha plantejat que siguin substituïts els tres magistrats que conformen la sala, la presidenta, Concepció Espejel; el ponent, Àngel Hurtado, i Ramón Sáez Valcarcel. En tot cas la representació dels acusats estima que la jurisdicció espanyola no és competent per jutjar dues de les tres operacions atribuïdes per la Fiscalia.

Es tracta d'unes suposades intermediacions de Rosell i Besolí a la cessió dels drets audiovisuals de la Confederació Brasilera de Futbol a una societat àrab a 2006, pels quals haurien rebut diners a Andorra, i en un contracte en 2008 entre la CBF i Nike per equipar la selecció de futbol del Brasil.

Ha afegit que la tercera operació que se'ls hi atribueix és la venda el 2011 de la seva societat de màrqueting esportiu, BSM, al també acusat Shahe Ohannessian i ha plantejat que aquests fets es jutgin a Barcelona, on van ocórrer.

Per la seva banda, Andrés Maluenda, advocat de Besolí i Colomer, ha demanat l'arxivament de les actuacions i ha al·legat que en aquest procediment "només s'ha buscat una condemna i s'han anat alterant els fets i les proves d'una manera esgarrifosa". Els altres advocats s'han adherit als plantejaments de les anteriors defenses i en concret, Ismael Oliver, defensor de Pere Andreu Ramos, ha demanat a la sala "més humanitat" donada la "crueltat" amb els acusats durant la instrucció d'aquest cas, en al·lusió a un fill que té malalt Besolí.

El fiscal s'ha oposat a totes les qüestions prèvies plantejades per les defenses, que la sala ha de resoldre posteriorment i ha mantingut que l'Audiència Nacional és el tribunal competent per jutjar aquest cas sobretot amb la nova regulació de la justícia universal i tenint en compte que el delicte de blanqueig de capitals és de "persecució extraterritorial". Ha posat d'exemple el cas Neymar, en què també s'ha establert la competència de l'Audiència Nacional per jutjar uns fets similars als d'aquest judici.

stats