El lletrats lamenten que no han pogut defensar els seus clients amb garanties

Andorra la VellaEl primer dels judicis relacionats amb BPA ha continuat aquest dimarts amb les qüestions prèvies plantejades pels lletrats defensors. Així, un dels lletrats, Marc Maestre, ha demanat la nul·litat al·legant que s'ha vulnerat el dret a la defensa, ja que no ha comptat ni amb el temps ni amb les condicions necessàries per preparar la defensa. En primer lloc, perquè no ha tingut un accés efectiu al sumari. Així, ha destacat que, tot i que es va demanar en diferents ocasions, es va al·legar que no estava foliat i tampoc no es van facilitar còpies i ha afegit que això es va mantenir així, malgrat que una sentència del Constitucional va destacar deficiències d'ordre material. També ha posat en relleu que no sap de què s'acusa, exactament, els seus clients, ja que només se'ls va fer una lectura de drets en què no quedava clara quina és l'acusació concreta i, de fet, ha concretat canvis en aquesta lectura de drets, ja que en un principi semblava que s'acusava els seus defensats de pertànyer a una organització per al blanqueig i, més tard, per haver fet compensacions. A més, ha destacat que no han pogut declarar en condicions ni demanar les proves necessàries i també ha manifestat que ni tan sols sap quina és la responsabilitat civil que se'ls reclama. D'aquesta manera, ha recordat que la celeritat amb què s'ha dut a terme la instrucció d'aquesta causa no pot anar en detriment d'altres drets i, com a exemple, ha insistit en què es tracta d'un sumari de 230.000 folis, amb la dificultat que això comporta. És més, ha recordat que fins i tot s'han aportat proves a darrera hora i que s'han tingut dificultats per obrir un document provinent de l'Audiència Nacional d'Espanya, relacionat amb el 'cas Emperador', arran d'un virus.

En el mateix sentit, Jesús Jiménez, lletrat de Joan Pau Miquel, ha titllat de "menyspreu" a la feina dels lletrats el que s'ha produït en aquesta causa i ha remarcat que el sumari encara no està complert i que no havia vist mai un procés com aquest. La resta de defenses s'han adherit a aquesta qüestió prèvia i n'hi ha hagut que fins i tot han volgut anar més enllà, com Josep Antoni Silvestre, que ha posat en relleu altres deficiències com en la tria contradictòria de les proves o el trencament de la cadena de custòdia. I també s'ha incidit, molt especialment, en la qüestió de la celeritat que s'ha volgut donar a aquesta causa i que sembla haver anat en contra d'altres punts, com el dret a la defensa; en aquest sentit, un dels lletrats ha recordat que els acusats es juguen 150 anys de pena.

El ministeri fiscal s'ha oposat als arguments plantejats per les defenses i també els ha manifestat que poden demanar un termini concret de suspensió per examinar les proves. A més, ha negat que no hagin tingut accés al sumari i ha recordat que no es pot al·legar aquest argument dient que no s'ha tingut còpia. Així, ha recordat les 250 impugacions que s'han presentat "discutint el fons i la forma", la qual cosa demostra, ha defensat, aquest accés a la informació i que se sabia exactament de què se'ls acusa. En aquest sentit, ha afegit que es va informant, segons evoluciona la causa, a l'acusació. Quant al tempo, ha recordat que les causes amb pres es tramiten més ràpidament que d'altres. Així, ha conclòs que "no és cert" que hi hagi hagut una indefensió material, ni que no s'hagi informat "degudament" o que, en definitiva, s'hagi produït una indefensió. A l'últim, ha justificat que el procediment que s'ha seguit és el mateix que en la resta de casos de blanqueig i que mai ningú no ho havia qüestionat; és més, ha remarcat que el Tribunal de Corts ha subsanat la manca de temps que han al·legat els defensors. En el mateix sentit, el lletrat del Govern Manuel Pujadas ha negat que hi hagi hagut cap indefensió material.

En el torn de rèplica, els advocats han tornat a lamentar la manca de temps per practicar la prova i, per tant, per defensar els seus clients. D'aquesta manera, Antoni Riestra ha destacat que s'ha procedit "atropellant el dret a la defensa" i ha concretat que en el seu cas se li han desestimat un centenar de proves. Altres lletrats també han coincidit en assenyalar que durant la causa no han pogut fer les proves que haguessin volgut.

El judici es reprèn aquest dimecres amb la qüestió prèvia referent a la legitimitat o no del Govern de ser part en aquest judici.