L'OBSA constata els avantatges del cotxe elèctric entre altres estudis del 2014

Sant Julià de LòriaL'Observatori de la Sostenibilitat d'Andorra (OBSA), una fundació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) -el director general de la qual, Albert Moles, és des d'ara el president de l'OBSA per torn rotatori-, la Fundació Julià Reig i la Universitat d'Andorra, ha presentat aquest divendres les principals activitats i resultats obtinguts el 2014 i les seves línies estratègiques per al 2015. Els estudis s'han centrat en les conseqüències del canvi climàtic -cap de les estacions d'Andorra cau en el grup de les més vulnerables i ara es treballa en l'estudi de les implicacions a nivell més localitzat, com el vent, o les hores de sol-, l'energia i la dependència energètica, i el transport sostenible. Precisament, d'un estudi emmarcat en aquest últim apartat per valorar la possible eficiència dels vehicles elèctrics al Principat se'n deriva que, tot i tenir un consum superior a l'anunciat pel fabricant -s'incrementa en més d'un 39%, per l'orografia del país-, l'eficiència del cotxe elèctric és superior als de gasolina i gasoil -i d'una manera especial a Andorra, perquè les baixades permeten recarregar les seves bateries. A banda, l'OBSA ha treballat per tenir rellevància en els indicadors internacionals de competitivitat, amb l'objectiu de millorar la imatge de marca d'Andorra. L'estratègia de futur passa per conèixer amb més detall el canvi climàtic a les estacions del país -s'ha fet un estudi en profunditat a Arcalís i, fora d'Andorra, a Formigal o Canadà-, començar a estudiar les allaus -una de les variables que es poden controlar per no haver de tancar zones de les estacions- i aprofundir en la internacionalització de la recerca. En aquest sentit ja han avançat, per exemple, un acord amb el govern d'Àustria per aplicar i desenvolupar els estudis de l'OBSA en altres llocs a les necessitats del país alpí.

L'estudi del cotxe elèctric en zones de muntanya per part de l'OBSA referma el que va avançar l'ACA en un altre projecte. Segons ha explicat el seu director, Eric Jover, van treballar amb les hipòtesis de sortida que el cotxe elèctric pesa més i, per tant consumeix més, però compta amb l'avantatge que a les baixades genera energia que recarrega les bateries. Per a la prova es va fer un trajecte entre Andorra la Vella i Canillo, i la tornada, amb un Volkswagen Golf i un Toyota RAV en les seves versions elèctriques i de combustió, a la màxima velocitat permesa i amb velocitats més lentes, per simular els embuts. Finalment els cotxes elèctrics van resultar ser més eficients i, segons ha confirmat Jover, es constata que, fins i tot, més que en altres llocs més plans.

No és l'únic dels estudis de l'OBSA en matèria energètica o de transport. Amb l'University College de Cork han estudiat el parc mòbil d'Andorra per ajudar a decidir polítiques de transport i han vist, per exemple, que la proporció de cotxes de gasoil és molt més elevada que fa anys, la qual cosa afecta les emissions de CO2, o que els cotxes antics es fan servir menys que els més nous. A més, les categories més contaminants són majoritàries i, per tant -com s'ha fet al pla Engega-, suggereixen que s'hagi de potenciar la compra de cotxes menys contaminants i eficients.

A banda de potenciar l'energia renovable i reduir la dependència energètica del país, el projecte principal de l'OBSA segueix sent l'estudi del canvi climàtic i els seus impactes en les zones amb conseqüències econòmiques importants per aquest fet. És un dels projectes del doctor Marc Pons, que ha calculat com afectaran els canvis de temperatura als gruixos i ha comprovat que s'escurçaran les temporades i els gruixos màxims. Amb aquests estudis s'ha arribat també a la conclusió que hi ha interdependència entre les estacions del Pirineu i que, per tant, hi ha estacions que es beneficien de la falta de neu generalitzada -les que més neu tenen, tot i l'escassedat, són les més triades amb aquestes condicions.

L'estudi també ha permès classificar les estacions pel seu grau de vulnerabilitat davant el canvi climàtic i ha confirmat que cap de les andorranes està en el pitjor grup, el que es veurà obligat a diversificar la seva activitat quan les temperatures pugin més. A l'OBSA se'l va contractar per portar aquests estudis en un projecte semblant als estats d'Ontario i Quebec, al Canadà, i van desenvolupar una eina informàtica pròpia en què es veu l'ocupació turística de les estacions associada a les seves condicions climàtiques i les dels competidors amb el pas del temps.

Ara, però, l'estudi de la neu i del canvi climàtic se centrarà en les variables més locals, com el sol, l'orografia i la neu en racons concrets de les estacions. Ja s'ha fet un exemple a Formigal i Arcalís, amb sensors de temperatura i d'humitat i càmeres repartides per tota l'estació per estudiar els gruixos localitzadament, els fenòmens extrems que dificulten l'esquiabilitat -com el vent-, les precipitacions importants o la sensació de fred, entre altres. Variables, totes aquestes, que determinen la decisió d'un client per una estació o una altra. Les conclusions són variades, per exemple, s'espera que en un futur pròxim la força del vent disminueixi i per tant no s'hagin de parar els remuntadors tan sovint. També es recomana controlar altres factors, com les allaus, que obliguen a tancar carreteres i els clients no hi arriben. L'orientació, d'altra banda s'ha confirmat com un factor clau que pot provocar que hi hagi el doble de gruixos a un vessant o un altre, per exemple.

En el futur, l'OBSA continuarà treballant en aquests àmbits, a Àustria, a Europa -on volen aconsellar a les estacions per fer-les el màxim d'eficients possible davant el canvi climàtic-, al Canadà on s'esperen contractes per fer estudis en més profunditat, però també al territori més proper. Per exemple, s'estudiarà la manera de millorar la xarxa de transport de mercaderies al Pirineu amb un estudi impulsat per la UOC i amb participació internacional, en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus. També es vol avaluar el potencial de l'energia fotovoltaica al Pirineu, entre altres estudis i "desenvolupar coneixement i recerca que sigui útil per Andorra amb la idea, també, de posar a Andorra dins el món de la recerca", segons ha conclòs el nou president de l'OBSA, Albert Moles.