Nou mesos d'infern per a una família d'Andorra per l'assetjament d'un veí rebutjat
L'assetjador va colar-se en el despatx professional on treballava el marit i li va deixar enganxada una targeta publicitària d'un prostíbul
Andorra la VellaUn home va contactar amb la mare d'un amic del seu fill. Es va presentar com un antic company d’institut del seu marit. Va iniciar converses banals respecte al fet que els fills d’un i altra fossin amics i sobre la possibilitat que les dues famílies fessin alguna activitat conjunta.
La dona li va donar llargues, però el va acceptar a les seves xarxes i li va facilitar el número de telèfon. A partir d'aquest moment va començar un malson per a la família de la dona que va patir un assetjament digne d'un guió de Hollywood.
Tot va començar quan l'assetjador va deixar davant de la porta de l'habitatge de la família preservatius i excrements de gos. Aquest fet s'aniria repetint cíclicament durant mesos. Quan sortien al matí de casa es trobaven els preservatius i les caques de gos davant de la porta.
L'assetjador va colar-se en el despatx professional on treballava el marit i li va deixar enganxada una targeta publicitària d'un prostíbul.
Cartes injurioses
Un altre dia va enganxar una carta al costat de la porta del pis de la família on insultava la dona i els fills. A ella li deia “mal educada, guarra o mal follada”. Envers el fill comentava que tenia "síntomas de Down” i augurava que la filla “si no tiene el Sida serà anorèxica y cocainómana”. La carta s'acompanyava amb els habituals excrements de gos a la porta.
Un altre dia, vestit completament de negre i amb un casc de moto posat per no poder ser identificat, va deixar una carta a la bústia dirigida al fill i sense signar. Deia: “acaba amb la teva virginitat, si no acabaràs maricon. Si vols algun dia puden anar de putes”.
Va deixar també una carta al despatx professional del pare. L'injuriava a ell amb expressions com “tú con doble nacionalidad te casaste por bragueta, (...) Luego blanqueas dinero en Menorca en Ciutadela”. I feia la referència a la dona dient-li que "también tuvimos muchos días de sexo, amor, placer, por lo tanto eres un cornudo”, “una golfa, porque tiene muchos problemas sexuales contigo, no follale falta sexo, es bipolar. Se burla de la gente”.
Passaven les setmanes i els mesos i la família, que havia denunciat la situació a la policia, continuava patint l'assetjament. Portaven ja prop de quatre mesos d'infern.
Segueix el malson
L'assetjador va entrar de nit al despatx professional del pare i va escriure amb mercromina a la paret: “Cornudo drogadicto”. El dia de que el fill feia 18 anys li va enviar un missatge per Whastapp, des d'un número de telèfon egipci. S'identificava com a Jordi. El missatge deia “soc la teva sorpresa ja tens 18 felicitats que tinguis un dia especial ja anirem parlan poc a poc”.
Va deixar dues cartes més a la bústia. Una dirigida a la mare dient-li que era “egoísta, te ríes de la gente y te burlas de ellos, solo tienes amistades de pago” i altres mencions a la seva vida sexual, i una segona carta, dirigida a la seva filla, plena de pastilles d’ibuprofèn tretes dels blísters, on li deia, entre altres, “tem estat observant aquest dies en la facu, i això es que troben de tu, hauries de canviar per poder continua amb nosaltres”, “T’envien les pastis que ens havies demanat per fer la teva festa aquest cap de setmana i que o passi molt be, ull amb les persones que t’ajuden, pensa que estes en Barna i on en Andorra” i “Pensa que si ja as estat contagiada a la segona et poden ingressar a l’Hospital, i tu amb el teu pes i malaltia o podràs passa molt malament, fins i tot pensa en el suïcidi, estats feta un macarro, un desastre vaginal”.
Una nova carta injuriosa envers la filla arriba dies després. “Ja que estaves feta una puta del bosquecillo. Sempre de vermella i tant que t’agrada es una puta rica, immadura” i “immadura, mal follada”. A més en la carta també esmentava a la seva colla d’amigues pels seus noms dient que són “unes golfones, i més quan es col·locaven amb l’herba”.
Feia prop de sis mesos que seguia l'assetjament quan va arribar una nova carta. Dins del sobre hi havia un rellotge marca 'Goodvibes'. En el text continuaven les injúries: “te hace falta un buen macho pirenaico o Vasco tanto que vas por la montañas y no te comes un rosco, claro siempre sola, hasta el día que te pase algo”, “ya sabemos que eres una vividora, pero tienes grandes problemas de salud” o “Dedícate un poco más a la cocina y a tu belleza”.
Dies després va forçar la porta de l'edifici on viu la família i va trencar el bombí. Va enganxar una etiqueta a la bústia de la família on es podia llegir: "Ninfomana, egoista, acusadora, drogadista, vividora i marana”. Va accedir novament a la bústia i va deixa una clau de vehicle i una carta dirigida al fill amb injúries com “Mariquita”, “que encara eres verges, no saps lo que es una noia, no tens cap amiga” o “sempre deixes tacat els llençols, no pares de festes palles”.
El final
L'assetjament feia nou mesos que durava quan arriba una nova carta a la filla on deia coses com ara “estas jugant amb foc, i et cremaràs. You have to fuck more and talk less.”, “tonta que no té sentiments” o “la droga que consumíeu es perillosa pensa que as passat per la bulímia i el teu pes es molt delicat, una barrella d’aquestes es podria porta a la mort”.
L'assetjador va més enllà. Entra a l'edifici i penja a la porta del pis del domicili familiar una creu amb un Crist, i deixà a terra una ampolla de xampany buida. Baixà també al garatge i enganxà un preservatiu a sobre del seient de la motocicleta del pare i una carta adreçada a la mare, un bitllet fals de 100 €, i un ninot Spiderman, sobre els parabrises del vehicle familiar.
La carta tenia novament contingut injuriós i sexual, amb expressions com “tots som com tu, ens agrada el sexe, la festa, i mes amb lo be que pagues els serveis”.
Envia una carta a l'avi dels nens per part materna on li deia, entre altres, que les monges havien adquirit la seva filla, i que “su hija adoptiva ya ha visto que no para de derrochar dinero, nunca ha trabajado, y solo sabe que gastar”.
La tortura acaba nou mesos després d'haver començat. De maig a febrer. La policia deté l'assetjador.
Demanen l'absolució perquè "només volia relacionar-se"
L'assetjador va ser jutjat i la seva lletrada va demanar l'absolució perquè "no ha quedat acreditat que el seu mandant actués amb intenció de provocar por o temor, sinó que per ell era una forma de relacionar-se, i que en no existir aquest element del tipus, no és possible considerar constituït el delicte d’assetjament i per tant, el seu mandant hauria de ser absolt".
Afegia que se li ha d'aplicar una exempció de la responsabilitat penal perquè "ha quedat abastament acreditat pels informes mèdics que el té una dificultat de control dels seus actes, pateix una pèrdua en la deliberació i presa de decisions, així com que presenta dificultats per entendre el llenguatge, els entorns i les relacions socials".
El Tribunal de Corts el va condemnar a sis mesos de presó condicional i indemnització de mil euros pel pare i els dos fills i mil per a la mare. Per tant, no entra a la presó si segueix tractament psiquiàtric i no entra en contacte amb la família durant quatre anys. Es fixa que el seu assetjament evidentment "atemoria als seus destinataris, alterant el seu ànim davant la possibilitat de trobar-se amb el perill de poder patir algun mal, i creant un estat d’inseguretat i incertesa respecte al que els hi podria succeir."
Es recorda que les accions de l'assetjador "en alguns casos consistien en amenaces directes de poder patir algun mal, en altres en revelar detalls de la vida privada que evidenciaven que s’estava produint una vigilància per part de l’autor als membres de la família, dels quals es demostrà conèixer els seus domicilis i llocs de feina o estudi i inclús amistats en el cas de la filla arribant a introduir personalment cartes a la bústia del domicili, entrant al garatge de l’edifici on vivien i anant al lloc de feina del pare".
Es conclou que l'home va 'venjar-se' de la família en sentir-se rebutjat per la mare que li donava llargues quan li va proposar que les dues famílies fessin activitats conjuntes. Es va sentir menys tingut i va engegar la campanya d'assetjament.
El Tribunal Superior, però ha rebaixat a quatre mesos la presó condicional en considerar que la família no ha patit seqüeles psicològiques després de nou mesos d'assetjament.