Mèxic intentarà recuperar 100 milions bloquejats a BPA
Un dels casos més importants és el que vincula polítics i empresaris mexicans amb vincles amb el càrtel de Sinaloa i rentat de diners a través de l'antic banc andorrà
Andorra la VellaMèxic ha aconseguit que el Tribunal Constitucional ratifiqui que pot personar-se com a actor civil en les causes al Principat contra polítics, funcionaris i testaferros que haurien blanquejat més de 200 milions d’euros a través de BPA. Els diners, segons s’ha anat desvelant, tindrien el seu origen en suborns i blanqueig de capitals provinents dels vincles amb el narco. Concretament, el que s’ha especificat és el de Sinaloa del famós El Chapo Guzmán.
Els Estados Unidos Mexicanos intenten recuperar els més de 100 milions que encara estan bloquejats perquè suposadament tenen origen delictiu. L’estat centreamericà considera que en tractar-se de suposats suborns i narcotràfic com a origen dels fons el perjudicat és Mèxic com a país.
El TC ha comunicat els recursos acceptats a Mèxic a una sèrie d’implicats en els diferents casos. Per exemple, els polítics Fabio Manlio Beltrones Rivera, Sylvana Beltrones Sánchez i dels successors del Luís Alejandro Capdevielle Flores, a la representació processal dels Will Dietshi i Joaquin Balcárcel Santacruz, Juan Antonio García Ramírez, M. Gabriela García Rivero i M. Gabriela García Orendain, Eustaquio Tomás De Nicolas Gutiérrez i Enyd Sánchez Barraza, Juan José Yáñez Maldonado, Manuel Vargas Pacheco, Alejandro Dias Ceballos Rubio i Jesús Guillermo Marroquín Serrano, Luis Daniel Trujillo Núñez, Giovanni Zenteno Mijangos i Juan Ramón Collado Mocelo. Aquest últim va ser empresonat durant quatre anys i se sospita que era el testaferro d’importants polítics mexicans que suposadament blanquejaven a través de BPA.
La investigació per blanqueig a BPA, un cop es va accedir a tot a la documentació del banc perquè els Estats Units van decidir que s’havia de tancar l’entitat, va esquitxar a Mèxic, ja que hi havia un llarg llistat de polítics, funcionaris, empresaris i testaferros amb comptes i milions per als quals no podien justificar un origen lícit. Un dels principals implicats és el Grup Viz, un important conglomerat industrial de Sinaloa. La Batllia, amb les proves obtingudes dels comptes i operatives de BPA, va vincular l’exdiputat del PRI (per Sinaloa) ja mort, Óscar Javier Lara Aréchiga i a l’empresari Jesús Vizcarra amb el Càrtel de Sinaloa.
Lara Aréchiga va morir als 65 anys d’edat causa del càncer que patia, el diari espanyol El País va revelar que el polític priista va arribar a moure 16,8 milions de dòlars per mitjà d’una societat opaca, gestionada per l’empresa holandesa de serveis fiduciaris, BK Group, oculta en paradisos fiscals com Panamà o les Antilles Holandeses.
La batlle Stéphanie Garcia va posar en el punt de mira en la família de qui fora diputat del PRI per Sinaloa entre 2009 i 2012 pel blanqueig de capitals d’almenys 6 milions de dòlars. Segons documents revelats per El País, la magistrada va ordenar investigar la vídua de l’exlegislador, Beatriz del Carmen Teresita Esquer de Lara, els seus fills, Beatriz del Carmen, Óscar Javier i José María Lara Esquer, així com el seu germà José Luis Lara Aréchiga.
Els fons ocults per Lara Aréchiga en la Banca Privada d’Andorra amb Grup Viz, un conglomerat empresarial propietat de Jesús Vizcarra Calderón, expresident municipal de Culiacán (2008-2010), exsecretari de Desenvolupament Econòmic de Sinaloa (2005-2007) i exdiputat pel PRI en aquest estat (2003-2004).
El diari espanyol reporta que la magistrada andorrana assenyala que, tant Vizcarra Calderón -qui no està imputat en la causa principal- i Lara Aréchiga, “estan relacionats” amb el Càrtel de Sinaloa. “Lara hauria mantingut llaços amb membres del Càrtel de Sinaloa, conegut per ser un grup organitzat dedicat al tràfic de drogues, armes, blanqueig i altres il·lícits”, va referir Stéphanie Garcia sobre Lara Aréchiga, qui entre 1999 i 2009 també es va exercir com a secretari d’Administració i Finances de Sinaloa.
El document judicial afegeix que els comptes de Lara Aréchiga en la BPA estan vinculades amb un entramat de rentada de diners “a través de compra de crèdits amb una societat que tenia comptes a Espanya i Mèxic” o haurien estat realitzats per mitjà de cases de canvi (via un sistema de compensació).
Si bé davant la defunció de l’ex diputat priista es va extingir la causa penal en contra seva, la magistrada andorrana va agregar que els seus familiars són “responsables civils directes” dels fons i, tret que renunciïn a ells, “s’ha de celebrar la vista de la causa i dictar sentència declarant o no l’existència del delicte i acordant o no el decomís (dels fons)”.
