Com a mínim 116 dones residents a Andorra van avortar a Catalunya el 2020
L'entitat Acció Feminista considera que el Servei Integral d'Atenció a la Dona, que penja de Govern, és "un pegat ineficient"
Andorra la VellaMés d'un centenar de dones residents a Andorra, concretament 116, es van desplaçar al llarg del 2020 a hospitals públics de Catalunya per interrompre de manera voluntària el seu embaràs davant la impossibilitat de fer-ho al Principat. La xifra, registrada pel departament de Salut de la Generalitat, reflecteix una clara disminució de les ciutadanes que van avortar respecte a l'exercici anterior, any en el qual es van registrar 146 interrupcions en centres de salut catalans.
En relació amb els grups d'edat, la majoria d'elles, 31 (el 27%), tenien entre 25 i 29 anys en el moment d'avortar, seguides de les d'entre 35 i 39, amb 23 intervencions (el 20%). Tot seguit es troben les dones d'entre 30 i 34 anys, amb el 18%, les majors de 39 anys, que van dur a terme divuit pràctiques d'interrupció de l'embaràs, i les joves d'entre 20 i 24 anys, amb disset avortaments. Una de les xifres a tenir en compte és la de les dones menors de vint anys que van interrompre de manera voluntària l'embaràs, sis, les quals representen un 5% del total.
Tot i que el nombre de ciutadanes que es van desplaçar a centres públics catalans per avortar suposi una reducció del 21% en comparació amb el 2019, cal tenir en compte la irrupció de la crisi sanitària a causa de la pandèmia del coronavirus, la qual va obligar els països de l'entorn a aplicar restriccions de mobilitat per evitar la propagació del virus, una realitat que va limitar els desplaçaments i que, tal com afirma la secretària de l'entitat andorrana Acció Feminista, Aurora Baena, "el Govern no ens ha donat informació de si es van atorgar permisos per poder travessar la frontera per anar a interrompre l'embaràs".
Baena posa en relleu que les dades facilitades "no mostren tota la realitat" al·legant que manquen les xifres de les dones que es van desplaçar a centres privats arreu d'Espanya, França i fins i tot altres països. "Hem de tenir en compte que la pandèmia va saturar els hospitals públics i que la interrupció de l'embaràs està molt marcada pels temps, per la qual cosa és lògic pensar que moltes dones anessin a centres privats per posar solució a la situació de la manera més ràpida", assevera.
No obstant això, ressalta la importància del nombre d'avortaments registrats en institucions públiques, ja que suposen que "116 ciutadanes no han pogut exercir el seu dret sexual i reproductiu al país on viuen. És una vergonya, és un tema de salut". Baena també clama al cel per la ineficàcia del Servei Integral d'Atenció a la Dona (SIAD), el qual assenyala que és un "pegat per intentar pal·liar la qüestió", però "no funciona". "Les dades ho diuen ben clar, no funciona, sigui perquè no és proper o alguna altra cosa, però els hauria de fer reflexionar, ja que la xifra de dones que hi acudeixen no té punt de comparació amb les que practiquen un avortament voluntari", sentencia.
