Júlia Muratet: "Ser model, comunicadora i escaquista no és contradictori. És ser completa"

Andorra la VellaJúlia Muratet Carmona és molt més que una escaquista contrastada: també és comunicadora i model. En aquesta entrevista ens explica com viu la seva triple faceta i com compagina la passió pels escacs amb el món digital i mediàtic. Després de la seva participació a l’Open Internacional d’Escacs, apunta a les Olimpíades d’Uzbekistan amb l’objectiu d’obtenir el títol de Woman FIDE Master. Alhora, reclama més suport a la formació juvenil al país i defensa que Andorra pot ser una plataforma potent de creació digital. Per a Júlia, pensar, comunicar i representar no són rols incompatibles: són cares d’una mateixa peça.

Fa només uns dies es va cloure l’Open Internacional d’Escacs amb gran èxit de participació. Com valores l’estat actual dels escacs a Andorra?

Trobo que actualment els escacs a Andorra es troben en una fase ascendent, hem pogut organitzar el 41è Open Internacional d’Escacs amb una molt bona participació internacional (més de 25 països). Des de la federació es promouen moltes activitats regulars al país durant tot l’any com competicions escolars, blitz nocturns, tornejos online… apropant així els escacs a tothom, ja que a més a més, donem classe a infants (en horari lectiu i com a extraescolar), també a adults que estan interessats en aprendre o millorar i a gent de tercera edat. Tanmateix el fet de poder formar un equip masculí i femení ens permet potenciar l’activitat més enllà de la frontera, ja que hem participat en competicions internacionals molt rellevants com les Olimpíades d’escacs o el Campionat dels Petits Estats d’Europa.

Quina és la teva próxima jugada, quins projectes o objectius tens en ment?

A dia d’avui estic centrada en millorar el meu nivell, ja que l’any vinent hi ha les Olimpíades d’escacs a Uzbekistan i m’agradaria donar el millor de mi per poder aconseguir un títol superior al que tinc avui dia, voldria passar de WCM (Woman Candidate Master) a WFM (Woman Fide Master).

Quins reptes veus en la formació dels joves al país? Quins canvis o iniciatives t’agradaria des de la federació? Com valores la feina feta?

Crec que des de la federació estem fent una bona feina en la promoció d’esdeveniments i la internacionalització dels escacs, però el futur del talent andorrà passa per construir una base més estructurada en la formació juvenil, tenim una població petita, i ens és difícil tenir un volum suficient de joves interessats en els escacs per crear grups d’entrenament amb nivells homogenis i això limita la competitivitat interna. Nosaltres realitzem dos tornejos escolars a l’any i enguany hem batut el record de participació en els dos.

No obstant, tenim pocs tornejos formatius interns, ens falta poder atraure a més jovent a participar en tornejos sub8, sub10, sub12, juvenils per tal de crear una comunitat més gran. Entenc que és fàcil que els joves deixin els escacs en arribar a l’adolescència per manca d’estímuls competitius, reconeixement o conflictes amb l’horari escolar i tanmateix sortir fora del país (Espanya, França, etc.) implica costos alts i logística per competir regularment. Per tant, com a iniciatives a tenir en compte diria que hauríem de tenir més ajudes per poder premiar els millors classificats andorrans i que poguessin anar a Opens a França, Espanya o tornejos tancats o incloure classes en línia i sessions amb Grans Mestres convidats cada trimestre.

Recentment t’hem vist en formats digitals com el vídeo d’Ibai Llanos i en programes televisius com Allá Tu. Creus que Andorra pot créixer també com a plataforma de creació digital i mediàtica?

Sens dubte. Andorra té un potencial enorme per posicionar-se com a plataforma de creació digital i mediàtica, el país és petit però visible, amb una identitat pròpia i molt per explicar. El fet de participar en aquest tipus de programes, et dóna una visibilitat global i actualment Andorra acull moltes figures digitals que generen un efecte arrosegador entre els joves.

Has estat Miss International Catalunya i has obert camí en un món molt competitiu. Com conviuen la Júlia model, la Júlia comunicadora i la Júlia escaquista? Quins valors hi ha compartits entre aquests tres mons aparentment tan diferents?

Molt sovint la gent em pregunta com puc arribar a compaginar tres aspectes tant diferents, com puc ser la mateixa persona en aquests tres àmbits que a simple vista no tenen res a veure. Crec que el secret està en conviure en l’equilibri. Durant molt de temps vaig pensar que havia d’escollir: o era la Júlia cerebral dels escacs, o la Júlia que pujava a una passarel·la, o la que es plantava davant d’una càmera. Però vaig entendre que cada hobbie que tinc em complementa, que el cervell, el cos i la veu no són rivals, sinó aliats. Jugar a escacs em dona capacitat estratègica, ser forta psicològicament, un tret que he necessitat molt en el món del modelatge on també he après altres aspectes, com el de treballar el cos com a eina de comunicació, cada gest, postura o mirada transmeten emocions que no cal dir amb paraules. Són factors que m’han ajudat a explicar el que visc i el que sento sense por a que la gent em jutgi, i per tant a ser una persona comunicadora amb la gent que em segueix. Així doncs, no trio un sol rol. Ser model, comunicadora i escaquista no és contradictori. És ser completa. I crec que cada persona hauria de ser conscient que pot ser una suma valenta de tot allò que l’il·lusiona.