La nacionalitat als deu anys adaptaria la política a les necessitats reals?

Andorra la VellaEl coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Joan Micó, afirma que reduir de vint a deu els anys necessaris per a obtenir la nacionalitat seria "positiu", ja que "el sistema polític s'adaptaria més a les necessitats del conjunt de la població". Així ho ha explicat en declaracions a l'Agència de Notícies Andorrana (ANA), tot destacant que "més que canviar els partits polítics" del Consell General, el que es modificaria serien "els temes que es tractarien" a la cambra.

Segons Micó, "l'ideal de país hauria de ser que hi hagués més proporció d'andorrans, la proporció més gran possible", ja que "això que tinguem el dret a vot un 45% de la població és un límit al sistema polític". Tal com ha explicat, l'actual sistema "s'adapta més a una part de la població", que és "la benestant", és a dir, "la que li pot donar més vots" als polítics.

A parer del sociòleg, totes les societats actuals tendeixen cap a la diversitat. "Només ens hem de fixar" en el fet que "les persones que es presenten dins dels diversos partits polítics" al Consell General "tenen cognoms de diversos orígens". És a dir, "hi ha una tendència cap a la diversitat". Cadascú "ha de poder dur a terme el seu projecte polític", tot buscant adaptar-se a una població concreta i, així, "tenir més força", ha apuntat.

Micó també és conscient que "en un país on hi ha tanta proporció de persones que no són andorranes", és normal "el recel que pot haver-hi", però "la realitat és que s'ha d'anar cap a la diversitat". "Als anys vuitanta, just quan el creixement demogràfic era molt més elevat que ara, es va optar per dificultar ser andorrà" amb la voluntat de protegir "la identitat del país", però "amb aquesta política el que s'està fent és l'inrevés", ha explicat. "Si es continués amb aquesta política, d'aquí a uns anys, potser hi hauria un 5 o 10% d'andorrans" i ahí "sí que tenim un problema".

Així doncs, durant les últimes eleccions nacionals celebrades en 2023 estaven cridades a urnes un total de 29.958 persones, de les quals van anar a exercir el seu dret a vot 20.057. Segons les dades fetes públiques pel departament d'Estadística, a la finalització de 2023 la població total del Principat era de 85.101 habitants.