Societat 28/07/2018

Només sis dones tenen un espai dedicat a la via pública

Tres de les set parròquies no tenen a cap personalitat femenina al nomenclàtor de carrers

T. N.
5 min
Els pares de Lídia Armengol durant la inauguració de la plaça amb el seu nom/ Arxiu ANA

Andorra la VellaA Andorra gran part dels carrers tenen nom de personalitats, encara que no es recordi del tot la seva gesta. Sabem qui era Carlemany, Charles de Gaulle, però altres com Bonaventura Riera o Guillem Areny no són tan coneguts. Quins criteris se segueixen a l'hora de posar el nom a un carrer?

La decisió de dedicar un espai públic a una persona es pren des dels comuns. En primer lloc, "el que fem és veure si el carrer parteix d'un topònim", explica el cap de cadastre del comú d'Andorra la Vella, Joan Díez. "Intentem que el topònim del lloc perduri en el temps a partir dels noms dels carrers", comenta Díez; per aquest motiu trobem carrers com el de la Borda Nova, en els terrenys al costat de la borda amb el mateix nom.

En cas que no existeixi cap referència toponímica, des del servei de cadastre es proposa el nom d’un personatge, vinculat amb la parròquia, el país o la cultura catalana. El carrer Mossèn Cinto Verdaguer o l’avinguda Carlemany són alguns dels exemples, tot i que també es busca relacionar el lloc amb la persona que portarà el nom del carrer. “En el cas de la plaça Lídia Armengol”, explica Díez, “es va decidir batejar la ubicació davant del Consell General amb aquest nom per la seva rellevància política”.

Per últim, el tercer motiu per aparèixer al nomenclàtor de carrers andorrà és la cessió del terreny. “Trobem persones que no han marcat tant en la història andorrana però, com que les terres eren seves, el carrer porta el seu nom”, comenta el periodista i historiador Alfred Llahí, autor del llibre ‘Qui és qui als carrers d’Andorra?’, de l’editorial 2+1 editors. Un cop proposat el topònim, s’aprova per junta de govern i, tot seguit, també ho aprova el consell de comú de la parròquia.

Al Principat hi ha més de cent carrers i la majoria de personalitats que hi apareixen són homes. De fet, tres de les set parròquies no tenen dedicat un espai a cap personalitat femenina. Cap dona ha estat important per al desenvolupament del país?

Les dones no van poder participar en la vida pública andorrana fins al 1970, quan es va aprovar el sufragi femení. "No vol dir que les dones no treballessin, a les cases andorranes hi treballava tothom" explica la responsable de l'Arxiu Etnogràfic, Isabel de la Parte. En estar reduïdes a l'àmbit domèstic, quedaven fora de la vida pública, en la que només participaven els caps de casa. Per tant, i tenint en compte el poc valor que s'ha donat al llarg de la història i es continua donant a la tasca de les cures i al treball domèstic, en el moment de pensar en personalitats per poder fer un homenatge només apareixien noms masculins.

El nomenclàtor de carrers andorrà ha plasmat, sense comptar símbols religiosos, a quatre dones, les quals s'ha considerat que van jugar un paper fonamental en la història del Principat. Com Arnalda de Caboet, que amb el seu matrimoni i el de la seva filla van fer possible la unió de les cases de Caboet, Castellbò i Foix, i a la que van dedicar el passatge d'Arnaldeta de Caboet, que no Arnalda, a Escaldes-Engordany. O la periodista Isabelle Sandy, que va escriure tres novel·les sobre el Principat, dues portades al cinema als anys 40. També Anna Maria Janer, que el 1982 va establir una escola per a nenes a Andorra, o Lídia Armengol, investigadora, historiadora, lingüista andorrana i principal impulsora d'institucions com la biblioteca nacional o l'arxiu nacional.

Els dos carrers restants tenen noms femenins per voluntat dels propietaris que van cedir els terrenys. És el cas d’Antònia Font, a la que els seus néts van voler fer-li un homenatge posant el seu nom a un passatge a Escaldes, o Maria Pla, els fills de la qual li van dedicar el carrer.

Tot i això, els noms dels carrers del Principat han perdut protagonisme en els darrers anys. “Sol passar en zones amb un desenvolupament econòmic i turístic molt ràpid que les localitzacions no es coneixen pels noms oficials, sinó pels establiments comercials”, explica Isabel de la Parte. Així, la plaça de la Rotonda es coneix com a tal perquè abans hi havia una sala de festes amb aquest nom, o els edificis de Prada Casadet abans eren la prada de Cal Casadet.

Té sentit canviar els noms perquè el nomenclàtor sigui més paritari? "Penso que no s'haurien de canviar els noms, perquè les persones que hi apareixen continuen sent importants per al país" comenta Llahí, que creu que s'hauria de tenir en compte la desigualtat a l'hora de dedicar futurs espais. Tanmateix, servirà de poc posar noms de carrers a dones per "obligació" si no es fa pública la feina que dones com Isabelle Sandy o Lídia Armengol van fer per Andorra.

Les dones que apareixen al nomenclàtor andorrà

Arnalda de Caboet (Cabó (Lleida) 1165 – Castellbò (Lleida) 1203)

Va esdevenir la primera pubilla de les Valls d'Andorra quan va morir el seu pare. Després d'un primer matrimoni, va casar-se amb Arnau I de Castellbó. La seva filla Ermessenda va contraure matrimoni amb Roger Bernat II de Foix, unint les cases de Caboet, Castellbò i Foix. Ambdós casaments van ser claus per a la base de l'actual coprincipat andorrà. El passatge d'Arnaldeta de Caboet, que no Arnalda, es troba a Escaldes-Engordany i va des del Parc del Roure fins a l'avinguda Carlemany.

Anna Maria Janer (Cervera 1800 – Talarn 1885)

Anna Maria Janer va ser la fundadora de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell el 1859, una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament. A Andorra va crear la primera escola a Canillo el 1882. El carrer Anna Maria Janer es troba al centre històric de la capital, entre l'Antic Carrer Major i el carrer de la Vall.

Isabelle Sandy (Cos (Ariège) 1884 – Cos 1975)

Escriptora i periodista francesa, va arribar a Andorra el 1922 com a corresponsal del diari francès d'esquerres La Dêpeche. Va escriure tres novel·les costumistes sobre les Valls d'Andorra, dues de les quals es van dur al cinema als anys 40. El carrer d'Isabelle Sandy es troba a Escaldes-Engordany, entre l'avinguda del Fener i l'avinguda Carlemany.

Antònia Font Caminal (Escaldes-Engordany 1898 – Escaldes Engordany 1976)

Tant ella com el seu marit van regentar, juntament amb la segona esposa del seu pare, l'Hotel-Balneari Muntanya, un allotjament a la part alta de la parròquia escaldenca que havia fundat el seu pare i en el que es podien prendre banys amb aigua termal. El passatge d'Antònia Font Caminal es troba a Escaldes, davant del que era el Monsa, el primer centre comercial de la parròquia que van fundar els seus familiars tres mesos després de la seva mort.

Maria Pla Grau (Escaldes-Engordany 1913 – Escaldes-Engordany 2003)

Pubilla de Cal Prat d'Escaldes, va estudiar al col·legi regentat per les germanes de la Sagrada Família d'Urgell per continuar estudiant a Perpinyà. Es va casar el 1934 amb Josep Babot, amb qui va tenir cinc fills. Sempre va encarregar-se de la feina de casa, tot i que sempre que podia anava a veure sarsuela, el seu gènere preferit. El carrer Na Maria Pla es troba a la zona del Fener, entre el carrer de la Unió i el carrer de la Sardana.

Lídia Armengol (Andorra la Vella 1948 – Andorra la Vella 1991)

Investigadora, historiadora i lingüista andorrana, va ser la principal impulsora de les institucions populars andorranes com la biblioteca nacional o l'arxiu nacional. Va voler crear institucions andorranes que parlessin sobre Andorra, ja que fins aleshores eren institucions estrangeres que es vinculaven amb el Principat. Com a directora de Cultura i Belles Arts van posar en marxa l'Escola Andorra. També va investigar sobre la història del país, sobre la qual va publicar set llibres. La plaça Lídia Armengol, inaugurada l'any 2012, se situa al carrer Prat de la Creu, entre els edificis del Govern i del Consell General, tot i que és difícil trobar-la als mapes en línia, perquè encara no s'ha registrat a Internet.

stats