Un nou moviment progressista vol influir en la política andorrana

Andorra la VellaLa sensibilitat de determinades persones que formen part de Moviment per Palestina enfront de qüestions relacionades amb l'habitatge, les condicions de vida i laborals, l'educació i el medi ambient, ha propiciat la creació de Solidaritat i Justícia, un grup de reflexió ciutadà impulsat per Gerard Martínez que, malgrat no tenir l'objectiu de convertir-se en formació política, vol influir en les decisions que es prenen a nivell de país per trobar solucions als problemes que afronta Andorra en l'actualitat.

Segons ha explicat aquest dimarts el mateix Gerard Martínez en una entrevista al programa Avui serà un bon dia d'RNA, la idea és que el grup, obert a tota la ciutadania, "intenti aportar al país idees innovadores, que no siguin conservadores, per millorar les condicions de vida del país".

Inicialment, el grup estarà dividit en tres subgrups: educació i cultura; economia i social; i medi ambient. Estaran formats entre 8 i 10 persones i cada un d'ells tindrà un "animador" que lliurarà al plenari de Solidaritat i Justícia les opcions treballades.

Així, la voluntat és que cada proposta es puguin servir eventualment als partits polítics i que la plataforma sigui "un estímul per a la societat i pel ciutadà de base, perquè tenim un problema molt greu a les societats modernes, perquè ja no reflexionem i ens traguem el que ens aporten les xarxes socials i els poders fàctics a través dels mitjans no comunicació i no podem crear propostes que realment emanin del poble".

D'aquesta manera, les primeres reflexions en clau d'habitatge estaran relacionades amb proposar al Govern lleis que intentin reduir les dificultats que tenen els joves per accedir a un habitatge, però també accions per regular una futura llei de l'habitatge o establir uns topalls als lloguers. També s'abordarà l'augment del salari mínim i la millora de les condicions i els horaris laborals.

Fins ara, Martínez ha assegurat que Solidaritat i Justícia ja ha mantingut reunions amb representants de Concòrdia i del Partit Socialdemòcrata (PS), les úniques formacions que per ara els han acollit.