Núria Montes: "La realitat és tan potent i desconeguda que només cal ser explicada"

Andorra la VellaLa plaça de l'Església de Santa Eulàlia d'Encamp acollirà aquest dissabte a les 16 h i les 17:30 h la peça de micro teatre Fe(minus). Una obra protagonitzada per les actrius Txell Díaz, Cristina Pericas i Núria Montes que neix de la necessitat d'esbrinar què va passar amb les bruixes a Andorra. Parlem amb Montes sobre el fet de visibilitzar aquest episodi fosc de la història del Principat.

Com va néixer aquesta proposta i en quin moment?

Aquesta proposta va néixer arran de les primeres jornades de bruixeria que es van fer a Sant Julià. Tant a mi com a la Cris i a la Txell ens va semblar molt interessant començar a indagar sobre les bruixes a Andorra. Durant la recerca vam descobrir que, a Andorra, les condemnes van tenir molt pes i va ser una qüestió molt present durant diversos segles. De fet, vam descobrir que hi va haver 1.000 condemnes per bruixeria a Andorra quan el cens era de 3000 persones. Es va condemnar quasi un terç de població! Llavors, a partir de dones reals andorranes vam construir un micro teatre on expliquem tres judicis a tres dones del país.

Qui són aquestes tres dones?

La primera es diu Maria Busqueta. Era del poble d'Escàs i se la va condemnar per adúltera. L'altra es diu Francina Quera. Era matrona i se la va acusar de gestionar malament un part. Per altra banda, Maria Guida, d'Encamp, coneguda com a Tomasa, se la va acusar de renegar de la fe cristiana. La pena de mort de la Tomasa va ser cremar a la foguera mentre que a les altres dues se les va penjar per "donar exemple".

Com heu viscut el procés de creació de la peça?

Totes tres hem investigat i ens hem documentat bastant per l'espectacle. Realment, hi havia tanta informació que no ens hem hagut d'inventar res. La realitat que tenim és tan potent i tan desconeguda que l'únic que hem de fer és explicar-la. Fins i tot hi havia una part d'un judici en llatí que vam decidir posar a l'obra. Tot i això, hem de dir que està feta des de la sàtira i la paròdia. Parlem des de l'humor més i el sentit crític. Creiem que, si ho expliques des del drama, és molt dur. Per això vam optar pel teatre al carrer i per aquesta fórmula. A més, també afegir condemnes absurdes perquè la gent s'adoni de les absurditats que es van cometre.

Podria explicar algun detall més de la posada en escena?

Un dels personatges importants és un titella, que adopta el paper de l'inquisidor. Ens serveix per parlar des de la seva òptica. Té els trets molt exagerats, els colors vius i és bastant impactant. Juguem molt amb el fet de mostrar que la figura inhumana i monstruosa és l'inquisidor i que les bruixes, en realitat, no són res més que tres noies normals d'Andorra. En aquest cas, nosaltres. Simplement, invertim els papers de la història.

Per què l'obra es titula fe(minus)?

Etimològicament, 'femení' prové de la paraula 'feminus'. 'Fe' ve de 'voluntat', de 'força' i 'minus' ve de 'menys'. Per tant, 'feminus' vindria a ser 'aquell de ment dèbil' o de 'voluntat feble'. Realment el mot 'femení' és una llosa! En aquest sentit, totes les acusacions de satanisme o bruixeria atacaven les ments febles. I les emetien aquells que tenien "el cap ben moblat", com els inquisidors. No com nosaltres, les dones (comenta, irònicament).

Quin missatge voleu fer arribar al públic amb aquesta peça?

D'informació n'hi ha moltíssima. Ja existeixen unes jornades dedicades a aquest tema, Terra de Bruixes, una web amb totes les condemnes... Aquest micro teatre és, tan sols, una excusa més per difondre informació. Les tres ens coneixíem de fa temps i la idea inicial era actuar juntes. I vam trobar història molt potent. Ens vam dir "Per què no expliquem aquest episodi andorrà?".

La situació de les bruixes a Andorra és paral·lela a la que es va viure a Catalunya o presenta alguna particularitat?

No som expertes en el tema. Pel que hem esbrinat, sabem que a Andorra se les penjaven, com el conegut cas de 'La Carbassera'. També em sona que, en algun moment, una instrucció es va posar en contacte amb els inquisidors de Barcelona per demanar-los que abaixessin el ritme de les condemnes. És que estem parlant d'un terç de la població! Diria que van aconseguir una audiència, però s'hauria de recuperar aquesta informació.

Qui serien les bruixes de l'actualitat?

És que, realment, no hi havia un perfil concret de dona. Les condemnes es fonamentaven en acusacions de veïns que tenien enveges o avarícia. També hi havia gent que delatava per por o inseguretat. Algunes eren dones vulnerables, d'altres adúlteres, d'altres tenien fills, d'altres massa coneixements en algunes matèries... I sempre passava el mateix. No calien massa proves. Amb algun testimoni era suficient per acusar-les. També existien les sessions de turment. No hi ha massa informació al respecte, però no fa falta ser un visionari per sospitar que les torturaven, enverinaven, o ves a saber què. I, evidentment, si et fan això, acabes confessant que ets bruixa, que voles i que fas pactes amb el dimoni!