Pas decisiu per a la certificació de producció ecològica

Andorra la VellaCertificar la producció ecològica dels agricultors i ramaders que ho desitgin ja és possible. I és que el Govern ha donat llum verda a l’eina que permetrà que la producció autòctona pugui disposar d’aquest segell, aprovant el reglament relatiu a la producció ecològica. Tal com ha posat en relleu la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, és la “primera vegada” que aquesta certificació serà possible a Andorra i, a més, ho serà sota la inspiració de les directrius i normes de la Unió Europea, amb la qual cosa els productors que ho desitgin podran també tramitar l’eco-fulla europea. Amb aquesta acció, ha emfasitzat Calvó, el ministeri continua apostant “per la diversificació” del sector primari, apostant “per la qualitat i la sostenibilitat”. A més, amb aquest segell, creu que es fa un pas molt important en la transparència de cara al consumidor.

Amb l’entrada en vigor d’aquest text ja serà possible que els productors autòctons facin els tràmits per obtenir el segell. Des del ministeri es calcula, tal com ha posat en relleu el director d’Agricultura, Josep Casals, que el procés de conversió que els productors necessitaran per adaptar-se als requisits d’aquest reglament serà d’una mitjana de “dos anys”, amb la qual cosa els primers productes amb aquesta certificació ja podrien ser al mercat en aquest període de temps. Des del ministeri, ha manifestat Calvó, són conscients dels costos que aquesta reconversió pot comportar, amb la qual cosa ja hi ha previstes ajudes “tant directes com indirectes”, ha avançat la titular d’Agricultura, afegint que aquestes subvencions ja estaran en marxa l’any vinent, és a dir, que s'inclouran ja en el pressupost del 2021. Així, pel que fa als directes es calcula que puguin ser de 3.000 euros per hectàrea de producció. “Volem que les despeses no siguin cap barrera”, ha remarcat Calvó, que ha manifestat que s’ajudarà tant el període de certificació com el cost del segell en si.

Casals ha posat com a exemple alguns dels productes que es podrien acollir a aquest segell, com ara mels, vins o ous, i es vetllarà, entre altres, que els sòls siguin lliures de fertilitzants i que no es facin servir adobs de síntesi. Les pràctiques agràries hauran de ser respectuoses i es verificarà, entre altres aspectes, que l’ús de l’aigua sigui racional. L’autoritat competent de l’organització del sistema de control serà el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i també hi haurà un òrgan de control integrat per diferents ministeris, entre els quals Salut. A més, hi haurà organismes privats de control autoritzats, als quals es pot delegar funcions. Un cop els productors hagin fet el procés de conversió i hagin passat tots els exàmens escaients rebran el certificat, que s’haurà de renovar de manera anual.

Tot i que els responsables ministerials no han volgut quantificar quants productors poden rebre el certificat, han subratllat que hi ha “interès” i que el que faltava era “l’eina i el suport econòmic”. De fet, la titular d'Agricultura ha manifestat que el reglament s’ha treballat amb el sector. Casals ha afegit que hi ha productors que estan “molt a prop” de l’obtenció d’aquest segell i que “volen anar cap aquí”.