Els perjudicats francesos d’Assegurances Generals busquen suport de Macron

Andorra la VellaDesprés de la fallida de la companyia d’assegurances andorrana Assegurances Generals (AGA), centenars d’estalviadors de Tolosa i de la regió d’Occitània han sabut recentment que només recuperaran una part ínfima dels diners invertits en un fons que prometia rendiments molt elevats. Davant d’aquesta situació, un col·lectiu de damnificats denuncia el funcionament i la rapidesa de la justícia del Principat d’Andorra.

La inversió semblava una oportunitat d’or: un rendiment garantit del 3,5% anual, més bonificacions. L’oferta va convèncer centenars d’estalviadors francesos, que van dipositar els seus estalvis en un fons valorat en 13 milions d’euros i gestionat per AGA. “Hi vaig posar tots els estalvis de la meva mare, els d’una vida sencera, uns 300.000 euros, i amb tota confiança”, explica Guy, un jubilat de Tolosa.

L’octubre passat, els inversors van rebre la confirmació del pitjor escenari: només recuperarien una petita part dels seus estalvis invertits en assegurances de vida andorranes.

Inicialment, com els més de 500 estalviadors —majoritàriament francesos— que van apostar per aquest producte, tothom creia que els diners estaven segurs. Però el 26 de desembre del 2019 va arribar el cop: la justícia andorrana va decretar la fallida de la companyia. “Una liquidació exprés, en dos o tres mesos”, denuncia Guy, “quan l’empresa no havia declarat mai suspensió de pagaments”. Amb el pas del temps, els afectats van descobrir que segons la Justícia andorrana la família Calvo-Boronat, accionista i gestora d’AGA, havia barrejat actius personals amb els de la companyia, invertint-los en projectes immobiliaris del Principat.

“És un misteri i ningú ens dona respostes”, admet Gérard Fiorenzo, el corredor de Tolosa que va recomanar aquest producte a alguns inversors i que també hi va perdre uns 150.000 euros. “La família Calvo era un operador històric i de confiança. Com és que ningú va alertar abans dels problemes? I per què l’Estat andorrà va actuar amb tanta rapidesa en la liquidació?”, es pregunta.

Actualment, el col·lectiu de creditors se sent desemparat. El novembre passat van enviar una carta a la jutgessa del tribunal civil andorrà i van presentar una petició al Parlament Europeu. Ara preparen una nova iniciativa: adreçar-se directament al president francès Emmanuel Macron, que també exerceix com a copríncep d’Andorra. L’objectiu és forçar que s’aclareixin els fets i, amb una esperança fràgil, recuperar almenys una part dels diners perduts.

El març passat, després de més de cinc anys de silenci de les autoritats judicials i financeres andorranes, els estalviadors van ser informats en una assemblea general de creditors que els titulars de pòlisses d’assegurança de vida perdrien entre el 40% i el 60% de la inversió inicial. I això només afectava uns 400 “privilegiats” dels prop de 900 creditors reconeguts després de la liquidació. Un autèntic desastre per a particulars que havien invertit, de mitjana, uns 100.000 euros. Una trentena de víctimes residents a Occitània van decidir aleshores crear el Grup de Defensa dels Creditors d’AGA per organitzar-se i plantar cara a una fallida que consideren incomprensible.

“Ni tan sols hi ha consens sobre el valor real dels actius de la companyia, especialment els immobiliaris, que semblen clarament infravalorats”, alerta Guy. Segons els afectats, el patrimoni de la família Calvo-Boronat s’estimaria en prop de 200 milions d’euros. En canvi, l’informe presentat a l’assemblea de creditors fixa el valor dels actius consolidats en només 49,5 milions, davant d’un volum de deutes superior als 80 milions, cosa que genera un dèficit de més de 30 milions. A més, el despatx independent Grant Thornton aporta xifres diferents, fet que alimenta les sospites del col·lectiu sobre una “liquidació organitzada per afavorir determinats interessos a Andorra” en perjudici de petits estalviadors francesos i espanyols.