Més d'un centenar de persones s'uneixen al primer acte d'Acció Feminista Andorra

L'associació Stop Violències organitza una xerrada per visibilitzar la precarietat de les dones grans

Més d'un centenar de persones han assistit aquest dijous a la lectura del manifest d'Acció Feminista Andorra, el primer acte de la plataforma que acaba de sorgir amb motiu del 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora. Tres membres de la iniciativa han llegit l'escrit que, prèviament, s'ha difòs per les xarxes socials, en què s'exigeixen diverses mesures per promoure la igualtat de drets econòmics, socials, laborals i educatius de les dones, l'erradicació de la violència masclista i el dret a l'avortament, almenys en tres supòsits bàsics (violació, malformació del fetus, perill per a la vida de la mare). La lectura ha servit com a acte per adherir-se a la Marxa mundial de dones, ja que a Andorra no s'ha convocat la ciutadania a una vaga laboral i de consum.

La lectura s'ha fet a la plaça Lídia Armengol Vila, on s'hi han trobat dones i homes. La plataforma Acció Feminista Andorra ha nascut com un moviment transversal, en què tota persona que es declari feminista hi és benvinguda. Entre les assistents a la concentració s'hi han vist algunes polítiques, com les socialdemòcrates Rosa Gili, Cèlia Vendrell i Susanna Vela, la independent Sílvia Bonet i la liberal Judith Pallarés. Entre els homes, el president del PS, Pere López, el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, i Delfí Roca, d'SDP.

El grup d'acció feminista l'han mogut membres i exmembres de l'Associació de Dones d'Andorra (ADA) i del Grup de Dones per a la Reflexió i l'Acció, entre les quals hi ha Júlia Martínez-Illescas, Montserrat Ronchera i Mònica Coste, però s'hi han sumat moltes dones de tots els àmbits. A més, el manifest ja ha obtingut més de 1.500 firmes d'adhesió mitjançant la plataforma Change.org.

La plataforma no s'aturarà amb l'acció del 8 de març, sinó que és només l'inici, ja que s'aniran reunint per definir grups de treball i un programa.

Jubilades que treballen

Amb motiu del 8 de març, l'associació Stop Violències, que també s'ha sumat a la plataforma Acció Feminista Andorra, ha organitzat una taula de debat amb la presidenta de l'Institut de Drets Humans, Elisa Muxella; l'expresidenta de l'ADA Mònica Coste i el conseller general socialdemòcrata Pere López. 

La presidenta d'Stop Violències, Vanessa M. Cortés, ha exposat un petit estudi de camp que ha fet l'entitat per constatar la precarietat de les dones. Per elaborar-lo han parlat amb dones jubilades, i han constatat que hi ha pensions de tan sols 220 euros. De fet, ha exposat un exemple d'una dona de més de 90 anys que cobra aquesta pensió i que, a més, ha de pagar 100 euros mensuals per poder dinar a l'hostal Calones.

La conclusió ha estat que moltes dones jubilades han de continuar treballant perquè les pensions freguen els 500 euros, i n'hi ha que ni amb el salari d'una altra persona a la família no arriben a final de mes. A més, moltes de les dones de més de 65 anys treballen perquè tenen familiars a càrrec, menors, discapacitats o estudiants. Cortés ha exposat el cas d'una dona de 73 anys que treballa 40 hores setmanals en un comerç perquè té càrregues familiars. La presidenta d'Stop Violències també ha demanat que, com exigeix l'Organització Mundial del Treball (OIT), el treball domèstic sigui remunerat i es cotitzi a la CASS.

En la seva intervenció, Muxella ha exposat les mancances del país respecte la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, i ha recordat que el comissari de drets humans del Consell d'Europa, Nils Muižnieks, ha instat Andorra a despenalitzar l'avortament. Del país també s'ha criticat que l'edat legal de matrimoni siguin els 16 anys i no els 18, que correspon a la majoria d'edat.

Al seu torn, Coste ha repassat tota la tasca d'ADA des que es va constituir l'any 1994, i ha enumerat els avenços aconseguits però encara tot el que queda per fer vint anys després. El conseller López ha aportat dades sobre la massa salarial i les desigualtats, i ha reconegut la precarietat de les pensions, tot i que també ha puntualitzat que també afecta els homes.