Societat 14/04/2022

Podríem ser qualsevol de nosaltres

Eduard Piera / Dani Catalán
2 min
Una senyora gran rep una bossa amb menjar d'una de les cooperants.

ChisinauLa guerra no entén de classes socials. Quan comencen a caure les bombes en una ciutat i sonen cans de sirena que les tropes invasores estan a les portes de la vila, siguis qui siguis, reaccionaràs de la mateixa manera. Buscar la maleta més gran que hi hagi a casa, endur-te les coses de valor més preuades que es puguin carregar, la roba més decent i tanta com sigui possible, i emprendre l'eixida sense data de retorn. Avui, el fotoperiodista Dani Catalán i els cooperants de l'ONG Educo, amb qui ha viatjat fins la frontera d'Ucraïna amb Moldàvia, han pogut presenciar aquest fet en primera persona en un repartiment d'aliments per a persones refugiades.

Una mare i el seu nadó, recollint una bossa d'aliments i estris de primera necessitat.

"Estem acostumats a veure cues de persones necessitades i normalment amb problemes econòmics anant a buscar aliments. Aquí però, t'adonés que les persones que es troben en aquesta situació podria ser el 90% de la gent que coneixem" relata Catalán, que afegeix que "són ucraïnesos que tenien la seva vida, la seva feina, les seves cases i que han agafat les millors robes de les que disposaven per marxar de casa i qui sap si haver de reconstruir tot el que tenien a milers de quilòmetres. És molt impactant". Des del treballador d'una fàbrica fins a un empresari, no hi ha diferències.

Una de les cooperants d'Educo durant el repartiment d'aliments.

Ja a la tarda, el fotoperiodista ha tornat al RAC de Chisinau on un infant l'ha sorprès. Li ha dit que l'havia buscat per Instagram, que li agradaven molt les fotos que feia en Dani i que li agradaria aprendre'n. "No m'ho he pensat ni un moment i hem començat a disparar fotografies" relata, però afegeix que "quan li he dit de sortir fora, m'ha dit que no, que no sortia sense la seva mare. I la causa era que un dels bombardejos el va agafar sol al carrer, i des d'aleshores té molta por a sortir sol". Aquesta és una de les cares invisibles del conflicte, aquells infants, ja conscients que és una guerra, i que el retruc de les bombes els ha quedat gravat a foc per dins i, probablement, ja els acompanyarà per sempre.

stats