La preocupació pel trànsit es desploma en tretze anys

Andorra la VellaTradicionalment Andorra ha estat un país de cues, tant a les duanes com per dins del territori. Aquest fet ha provocat que anys enrere la ciutadania hagi assenyalat el trànsit com a un dels principals problemes del Principat. Tant és així que el 2006, segons dades de l'Observatori, un 52% dels enquestats van declarar els problemes a les carreteres com a un element que s'havia de solucionar de manera urgent i prioritària.

Tot i això, durant els anys posteriors, aquesta tendència ha anat a la baixa. Aquest fet es pot atribuir a l'adequació de la xarxa viària o a la millora dels accessos a territori andorrà, així com als problemes de major importància que van sorgir arran de la crisi econòmica. Si més no, el cert és que a partir del 2007 el percentatge ha anat reduint-se exponencialment, ja que al segon semestre d'aquest any se situava en un 28%, el primer del 2010 en un 24% i el primer del 2016 en un 9%.

Les xifres, obtingudes mitjançant l'estudi de l'Observatori el primer semestre del 2019, són un reflex que aquest àmbit és dels únics que ha experimentat una davallada tan considerable, ja que altres aspectes com els salaris i els preus de l'habitatge estan ocupant actualment les primeres posicions.

Lligat a aquest aspecte sorprèn l'augment en les queixes adreçades al transport públic. En el darrer informe, la preocupació envers aquest assumpte se situa al voltant del 14% dels enquestats, una xifra que tan sols va ser superada el segon semestre del 2006 arribant al 15%. Al contrari del que passa amb el trànsit, el transport públic sí que ha patit alguns pics importants al llarg d'aquests anys, com és el cas del primer semestre del 2015, quan es va obtenir la mateixa dada que el 2019.

Quant a les infraestructures i els equipaments, un aspecte assenyalat pel 13% dels enquestats, es valoraria positivament la millora dels accessos a les carreteres (6,3%); una millor gestió de les obres (3,1%); també la inversió en l'accessibilitat en segons quines vies (0,9%); noves xarxes de comunicació amb l'exterior (0,8%); manca o millora de les infraestructures (0,7%); manca de parcs amb zones verdes (0,7%), i una millora de la gestió urbanística d'ordenament territorial (0,8%).