Societat 29/11/2018

Quatre o cinc preguntes per saber si s'és fràgil

La gent més gran de 65 anys podrà avaluar el seu estat en el marc d'un projecte que vol fomentar la prevenció

Ana
3 min
La coordinadora d'atenció primària del SAAS, Anna Xandri. / M. F. (ANA)

Escaldes-EngordanyUn petit qüestionari permetrà a les persones grans saber si es troben en situació de fragilitat. Així, s’ha dissenyat un autoqüestionari amb quatre o cinc preguntes que es podrà trobar en diferents punts freqüentats per aquest col·lectiu i que els permetrà fer-se una primera idea del seu estat. En cas que detectin que “comencen a ser fràgils”, podran anar als centres d’atenció primària perquè allà les infermeres els facin “una valoració més detallada”. Depenent del seu tipus de fragilitat, se’l derivarà al metge referent que haurà de determinar si cal fer més proves o un estudi més detallat a la consulta especialitzada de fragilitat que hi haurà a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i que estarà integrada per un geriatre, un neuròleg, un psiconeuròleg i una infermera, que determinaran el pla a seguir pel pacient. Així ho explica la coordinadora d’atenció primària del SAAS, Anna Xandri.

Hi ha gent gran que creu, per exemple, que és normal cansar-se més que abans i el que es pretén és que vegin que hi ha situacions que pateixen que no són normals i que hi ha mesures que poden prendre per revertir-ho. Els senyals d’alerta poden ser aspectes com haver perdut pes en els darrers tres mesos de manera involuntària, pèrdues de memòria o tenir una velocitat de marxa més lenta que abans. “Pretenem que siguin conscients que no és normal que es trobin en situacions que ells atribueixen a l’edat”.

Xandri explica que el tret de sortida per donar a conèixer el projecte transfronterer Aptitude, al qual Andorra s’ha sumat amb la voluntat de tenir coneixement sobre aquesta fragilitat i alhora establir un programa de treball per prevenir-la i fer-hi front, es donarà aquest divendres amb una jornada a Sant Julià de Lòria oberta tant a professionals com a la població en general. Fruit de l’adhesió a aquest projecte es generarà tot un treball en xarxa de diferents professionals: infermeres, metges de capçalera i l’equip especialitzat de l’hospital, a més de nutricionistes, comuns o d’altres centres privats, que pot ser “un exemple” per a d’altres projectes que es puguin impulsar des de l’atenció primària.

En el marc d’aquesta iniciativa, de fet, es vol fer també un mapa dels recursos que les persones grans tenen al seu abast tant per prevenir la fragilitat i per tractar-la. D’aquesta manera, en aquest mapa es vol situar les diferents propostes d’activitats per a la gent gran que fan els comuns, els centres privats, on són els diferents nutricionistes, etcètera, ja que d’aquesta manera es podrà informar a la gent i també se sabrà quines mesures hi ha disponibles. A més, es vol no perdre l’oportunitat de fer servir totes les que hi ha.

Xandri incideix en la importància de detectar la fragilitat entre les persones més grans de 65 anys ja que es pot revertir i, de fet, d’aquesta manera es pot millorar la seva qualitat de vida amb uns senzills canvis en els seus hàbits (alimentació, exercici) i es pot evitar que aquesta persona acabi sent depenent o emmalalteixi. Per sobre de tot, Xandri valora que sigui un projecte que tingui en compte “la prevenció de les malalties i la promoció de la salut” i se superi la visió individual que fins ara ha tingut el sistema sanitari andorrà, en què cada actor ha actuat una mica pel seu compte.

El fet que sigui un projecte transfronterer, conclou la responsable d'atenció primària, també ha de fer que es tinguin més coneixements i dades i que es pugui impulsar la innovació al voltant d'aquesta temàtica.

stats