La querella de Chato contra Espot, Torres, Rosell i Marin per tràfic d'influències no s'admet
L'exsecretari d'Estat els acusava de tràfic d'influències i el Tribunal Superior és molt dur amb ell en considera que ni hi ha cap prova no cap indici
Andorra la VellaL'exsecretari d'Estat, nomenat pels liberals en la passada legislatura, Salustià Chato com a funcionari de Finances va demanar passar d'analista financer adscrit a l’àrea de policia judicial que s’encarrega de les investigacions relacionades amb blanqueig de capitals. Chato havia guanyat un edicte obert només a personal de l’administració, però la plaça no es va executar mai perquè, en principi, la policia va descartar acabar-la creant.
Salus Chato va protagonitzar el principal escàndol de l'inici de la legislatura passada. Estava implicat en l'operació Cautxú per cobraments suposadament irregulars a la Federació de futbol. Tot i ser funcionari estava cobrant d'una altra feina. Jordi Gallardo l'havia nomenat secretari d'Estat, però Govern el va haver de destituir perquè el van enxampar que seguia cobrant sense haver-ho explicat.
Chato va presentar una querella per tràfic d'influències contra Xavier Espot i els ministres Trini Marín, Josep Maria Rossell i Jordi Torres pels presumptes delictes de prevaricació revelació de secrets i tràfic d’influències. I també contra un sergent major del cos i el director de la policia Jordi Moreno. L'exsecretari d'Estat considera que hi va haver un complot entre una part de Govern i als càrrecs de la policia per impedir que accedís a aquesta plaça.
L'exsecretari d'Estat al·legava que hi havia informes favorables a la seva entrada i posteriorment un Sergent Major va emetre un informe negatiu sobre l’adjudicació de la plaça, posteriorment ratificat pel Director del Departament de Policia. Chato veu una conspiració on membres de Govern, Cap inclòs, haurien maniobrat per forçar l'informe negatiu. Concretament els acusa "d'haver influït en la decisió del Sergent Major de Policia per emetre un informe desfavorable respecte l’adjudicació del lloc de treball d’analista financer".
La documentació aportada amb la querella el que evidencia o demostra és l’existència d’un canvi de criteri en relació a l’adjudicació al querellant del lloc de treball d’analista financer, i inclús sobre la necessitat de la creació d’aquesta plaça, però no que la causa d’aquest canvi haguessin estat les pressions exercides, la realitat de les quals ni tan sols s’afirma, dient només que es sospita que poden haver existit, sustentant-les, per tant, en el canvi de criteri, quan aquest pot obeir a altres causes. La querella no afirma l’existència de fets delictius en relació a l’actuació de Govern que en l’actualitat ho continuen sent, referint una mera sospita de que poguessin haver existit que ni tan sols resulta raonablement avalada pel contingut de la documentació acompanyada".
La querella no ha estat admesa a tràmit i el recurs que ha presentat Chato ha estat tombat perquè es tractat d'una simple especulació sense cap prova. El Tribunal Superior recull que "una querella no ha de ser admesa a tràmit quan els fets que relata no siguin constitutius d'infracció penal, i també quan, malgrat la possible aparença delictiva inicial dels fets que s'imputen en la querella, no es disposi de cap element que avali racionalment la seva versemblança, limitant-se el querellant a afirmar la seva existència sense cap suport objectiu". La decisió deixa clar que són meres sospites o conjectures mancades de cap element objectiu que avali la seva versemblança.