La querella d'Higini Cierco contra Canòlich Mingorance, rebutjada
Les diferents instàncies judicials han deixat clar que l'entrega a Espanya de la informació de Banco Madrid que hi havia a BPA no només era legal sinó obligatòria perquè era seva un cop Madrid havia intervingut l'entitat
Andorra la VellaHigini Cierco Noguer va interposar una querella criminal contra la magistrada Canòlic Mingorance Cairat com a presumpta autora d’un delicte de prevaricació judicial. L'acusació es basava en què es va entregar a les autoritats espanyoles un disc dur amb les dades dels clients de Banco Madrid que hi havia a BPA. Totes les instancies judicials han deixat clar que no només no hi ha res a discutir, sinó que el delicte hagués estat no entregar-les. Les dades de Banco Madrid pertanyien al Govern espanyol un cop havien intervingut l'entitat. Andorra no tenia cap excusa per retenir-les. El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d'empara de Cierco.
La justícia ha establert que "arran de la seva intervenció els administradors de Banco Madrid haguessin pogut recuperar, ells mateixos o mitjançant persona autoritzada, la documentació que estava a la seu de la BPA i que els pertanyia, però per raons de seguretat van optar per fer-ho a través de la UDEF Central del CNP espanyol, desplaçant-se un inspector al Principat i fent-se el lliurament del disc dur a la seu de l’Ambaixada espanyola".
L'entrega es va fer a l'ambaixada espanyola per part dels administradors de BPA a un inspector de la UDEF. La sentència recull que "després de comparèixer dos administradors de la BPA, els quals a la vista de la petició de la Fiscalia Anticorrupció de Madrid i de l’autorització signada pels administradors de Banco Madrid, van autoritzar el lliurament de la còpia de la base de dades transaccional històrica de Banco Madrid. Mitjançant un aute de la mateixa data la batlle instructora va autoritzar el lliurament en mà a l’inspector de la UDEF central del disc dur".
Es destaquen dos punts. El fet estrany que una entitat bancària espanyola tingués part de les seves dades a Andorra, i, per tant, fora de l’abast dels seus supervisors bancaris nacionals i de la resta d’autoritats competents. I que la querella contra la Batlle per prevaricació es presenti vuit anys després de l'entrega dels documents.
