El registre al cens d'ADN caní el pagarà el comú

La normativa es preveu que entri en vigor a l'octubre i els propietaris tindran sis mesos per fer l'analítica al gos

La prova per extreure l'ADN dels gossos, per després poder-los registrar en el futur cens caní, serà costejada pels comuns. El primer control, amb un preu per cada anàlisi de 38 euros, anirà a càrrec de les corporacions comunals per garantir que tots els animals de companyia estan registrats. Així ho han anunciat després de la reunió de cònsols mantinguda aquest dimarts al matí, que de manera excepcional s'ha celebrat a Cal Pal de la Cortinada.

El que encara està per definir és quina quantitat econòmica de multa es posarà a aquells propietaris dels quals s'identifiqui algun fem que hi hagi al carrer. “No tenim encara determinades les sancions concretes que es posaran en cada cas, però ja s'hi està treballant i la idea és que el preu de la multa pugui ser el mateix a totes les parròquies”, ha explicat el cònsol major d'Ordino, Josep Àngel Mortés. Un cop registrats els propietaris sí que pagaran, a més de la multa en cas de control, el cost de l'anàlisi de la femta.

D'aquesta manera, els set comuns estan ultimant els darrers passos perquè el control dels excrements dels gossos a la via pública per ADN sigui una realitat a partir d'aquest proper octubre, un mes després del que s'havia anunciat. Ara només falta que cada corporació comunal passi per la sessió de consell l'adjudicació a l'empresa encarregada de fer els anàlisi i que la normativa entri en vigor. Un cop es faci es donarà un termini de sis mesos als propietaris per poder fer la primera prova i registrar l'ADN del ca. 

L'església no paga 

Un altre dels punts tractats durant la reunió de cònsols, i recorrent els darrers mesos, ha estat la modificació de la llei de finances comunals. El text legal s'ha modificat, principalment, perquè han anat sortint “noves legislacions” que obliguen el canvi de la llei així com també per registrar, negre sobre blanc, aquelles entitats exemptes de pagar impostos i taxes comunals. Entre els beneficiats, que ja hi eren ara, són els coprínceps, el Consell General, Govern, comú, quarts i l'església. “Cada vegada que hi havia una llei ja es preveia que aquestes entitats no paguin el fet generador de l'impost concret i la llei s'inclou i s'escriu perquè ara no estava recollit”, ha aclarit la cònsol menor de la Massana, Olga Molné. D'aquesta manera, per exemple, l'església queda exempt de pagar permís d'obra al comú. També s'elimina el topall de 300 mil euros de l'impost de radicació, ja que s'entén que és una taxa impositiva que, a partir d'ara, es pot deduir. 

Un altre punt modificat és el retorn d'impostos si es canvia de parròquia. Molné ha explicat que si vius a una parròquia i has pagat l'impost de propietat i al cap de mig any canvies de poble, et tornaran la part dels mesos que no hi has estat vivint i hauràs de pagar només els mesos que has viscut al següent comú. Un cop introduïts tots aquests canvis a la llei de finances comunals, ara els comuns han de passar per sessió de consell i validar la proposició de llei. La voluntat és entrar-la aquest mateix juliol a tràmit parlamentari i demanar al Consell General celeritat perquè estigui aprovada el desembre d'enguany.  

Un catàleg de la pedra seca 

Aprofitant l'avinentesa que la reunió se celebrava a Cal Pal, construcció insígnia de la pedra seca, els comuns han iniciat unes negociacions per signar un conveni entre els set comuns i la propietat privada de Cal Pal per crear un inventari de tota la pedra seca del país i donar cada vegada més valor a aquest patrimoni. La voluntat és tancar l'acord en la propera reunió de cònsols perquè les construccions de pedra seca són “molt efímeres i es degraden molt ràpid”. D'aquesta manera, el catàleg serviria per registrar totes les infraestructures construïdes amb aquesta tècnica i determinar quines s'han de conservar i quines requereixen una actuació més ràpida perquè no desapareguin i es mantingui el patrimoni.