La residència Clara Rabassa compleix 25 anys

L'objectiu de la direcció és fer del centre un lloc molt familiar, acollidor, on la persona se senti com a casa

La residència Clara Rabassa ha celebrat aquest mes de desembre el seu 25è aniversari. Des que es va posar en marxa, el 15 de desembre del 1995 han estat molts els canvis que s’han experimentat, no només en la pròpia residència sinó en la societat. Així, cal tenir només en compte que el centre va començar a funcionar amb només tres persones i ara com ara hi viuen 57 a les 56 habitacions disponibles. A més, els sis apartaments de què disposa per a padrins més autònoms també estan plens. Quant al centre de dia, té una capacitat per a uns 17 usuaris i ara com ara hi ha una quinzena que en gaudeixen.

La directora del centre, Núria Mora, destaca que la posada en marxa de la residència el 1992 va ser “difícil” ja que “el concepte” que es tenia de centres d’aquest tipus era negatiu. Molta gent pensava que portar-hi un familiar era com “abandonar-lo” i afegeix que en aquest sentit hi ha hagut una evolució si bé encara “costa” que la percepció sigui totalment positiva. Així, posa en relleu que hi ha famílies per a les quals encara se’ls fa difícil portar un familiar a la residència ja que ho viuen com “un abandó”. 

De fet, la presidenta-delegada del patronat de la Fundació Clara Rabassa, Eloisa Ortega, destaca que Rabassa va ser “una visionària” ja que en el seu moment va saber percebre que hi havia la necessitat d’un centre d’aquestes característiques. En la mateixa línia que Mora, també remarca el desconeixement del que és una residència i reivindica que es pugui percebre com un lloc on les persones grans són ateses i cuidades com els cal i, a més, reben cures específiques segons les seves necessitats. En aquest sentit, fa èmfasi en el volum d’activitats que al llarg del dia poden fer tant les persones que hi resideixen com aquelles que assisteixen al centre de dia.

Les dues responsables posen en relleu que ara cada vegada reben més demandes per part de persones que han caigut i necessiten rebre tractaments de rehabilitació. De fet, el perfil dels usuaris també ha evolucionat amb els anys i avui en dia hi ha persones “més delicades” de salut i amb un major grau de dependència i més malalties, com Alzheimer. La mitjana d’edat de les persones que atenen a la residència és de 86 anys i, de fet, la franja que va dels 85 als 89 és on hi ha el gruix més elevat de residents.

Tal com s’ha esmentat, el centre compta amb 56 habitacions, algunes de les quals són dobles, motiu pel qual hi ha 57 residents actualment. Normalment, es tracta de matrimonis que comparteixen l’habitació o germans. En aquests moments, en aquesta modalitat de residència les 24 hores hi ha llista d’espera, ja que els sis apartaments que estan destinats a padrins més autònoms també estan complets. El fet que hi hagi persones que volen una plaça i s’han d’esperar és freqüent, si bé el fet que s’hagin posat en marxa altres centres al país ha provocat que en algun moment no n’hi hagi hagut. Des de fa dos mesos, però, n'hi torna a haver. 

Pel que fa al centre de dia, s’ofereix habitualment de dilluns a divendres, quan hi ha transport dels usuaris des del seu domicili i fins al centre. Malgrat això hi ha persones que també l’utilitzen els caps de setmana perquè algun familiar els hi porta. Aquestes persones duen a terme les activitats que s’ofereixen per a la resta de residents.

Quant a la demanda, també és variada, ja que si bé hi ha famílies que amb molta anticipació volen veure la residència i assabentar-se dels serveis que ofereix, també hi ha molts usuaris que arriben al centre arran de la derivació de l’hospital perquè ha patit alguna caiguda o problema de salut o bé perquè viuen sols. En el primer dels casos, la porta d’entrada a Clara Rabassa sol ser el centre de dia.

Al centre hi treballen 70 empleats que presten diferents serveis als padrins, entre els quals fisioteràpia, psicologia o educació social. Recentment ha estat totalment reformat i ara només queda pendent refer la sala polivalent. 

Tant la directora com la presidenta del patronat destaquen que el repte de futur és “seguir en la línia de ser una residència molt familiar, acollidora, on el padrí se senti com a casa”. De fet, es potencia el fet que cadascú pugui adequar la seva habitació com vulgui i també el que els diferents usuaris facin activitats de manera conjunta. Un altre dels reptes és continuar “gaudint de la confiança” que al llarg d’aquests anys els han fet famílies i usuaris.