El TC tomba el recurs dels Pujol sobre la comissió rogatòria concedida a la justícia espanyola

Andorra la VellaEl jutge de l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata podrà utilitzar la informació bancària tramesa des d'Andorra mitjançant la comissió rogatòria, després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi desestimat, segons una sentència del 16 de gener que publica el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) aquest dimecres, el recurs d'empara entrat pel representant legal de Jordi Pujol Soley, Marta Ferrusola i els seus fills Oleguer, Pere, Josep, Jordi i l'exdona d'aquest darrer, Mercè Gironès. Els recurrents argumentaven, en relació a la comissió rogatòria entre Espanya i Andorra, que "el jutge espanyol no tenia cap element objectiu, obtingut lícitament que pogués fonamentar la seva petició dirigida a Andorra únicament en relació amb la BPA". També consideraven que un tribunal andorrà no s'hauria de fer càrrec d'una causa que va començar al país veí "per una persecució política" contra la família Pujol i que el procés podria tenir un defecte formal per una "doble incriminació" dels tribunals de dos països diferents. El TC ha desestimat el recurs perquè entén que els recurrents no han aportat noves proves, diferents de les que van presentar a la justícia ordinària, i perquè les al·legacions plantejades pels recurrents no "són procedents" perquè tracten una qüestió de legalitat ordinària.

Des de la tramesa de la comissió rogatòria internacional, que la justícia espanyola va sol·licitar a diversos països entre els quals Andorra, els advocats de la família Pujol han motivat els seus escrits fonamentant-se en tres arguments principals: la comissió rogatòria inicial es basaria en una prova il·lícita i il·legal derivada de la comissió del delicte de revelació de secret bancari a Andorra; la vulneració del principi de doble incriminació previst a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional (LCPI); i la finalitat política de la comissió rogatòria esmentada.

Els Pujol consideren que el jutge espanyol "no tenia cap element objectiu, obtingut lícitament que pogués fonamentar la seva petició dirigida a Andorra únicament en relació amb BPA, sinó que va ser arran del trencament del secret bancari i la subsegüent informació publicada al diari 'El Mundo', que la justícia espanyola va actuar". I afegeixen que "existeix una persecució política contra aquesta família en el país veí i conclou que admetre aquesta actuació per part d’un tribunal estranger posa en dubte els principis constitucionals d’aplicació a Andorra, ja que vulnera els drets fonamentals del justiciable".

Finalment, argumenten que les autoritats judicials suïsses i de Liechtenstein van decidir no respondre a la comissió rogatòria del mateix Jutjat núm. 5 espanyol, trameses posteriorment, i calcades a la comissió rogatòria tramesa a Andorra, pel defecte de doble incriminació.

En la seva resposta, el Tribunal Constitucional considera que els recurrents han presentat "novament els mateixos arguments al·legats davant les jurisdiccions ordinàries". En relació a les dues primeres qüestions plantejades per la família Pujol, el TC entén que no són "procedents" perquè es tracta d’una qüestió de legalitat ordinària, que no correspon valorar al mateix TC. "El Tribunal Constitucional no veu cap element en aquest cas concret que pugui deixar suposar que el dret a la defensa dels recurrents ha estat vulnerat pel fet de la valoració de les proves de les quals els tribunals ordinaris disposen", diu la sentència.

Pel què fa a la tercera al·legació, el TC la desestima perquè diu que es fonamenta "de manera exclusiva en apreciacions de naturalesa política que haurien tingut lloc a Espanya. Inferir de la campanya de premsa espanyola contra els recurrents, la naturalesa política de la comissió rogatòria, no és un argument jurídic".

Els advocats dels Pujol van presentar el recurs d'empara constitucional contra les resolucions, del 27 de maig i del 14 de juny del 2016, dictades pel Tribunal de Corts, amb l'objectiu que el TC les anul·lés.