David Vilanova: “Les TMA i PCR que es fan a Andorra detecten la nova soca del virus”

Andorra la VellaPer què muta un virus?

És un procés evolutiu natural. De fet, es repliquen per error. Un virus es multiplica o divideix de manera natural. El virus fotocopia el seu RNA i quan ho fa comet errors. És un fenomen biològic natural que passa amb virus i amb totes les cèl·lules de l'organisme. Totes les cèl·lules muten cada dia per aquest defecte de còpia. La soca és el resultat d'aquest fenomen de rèplica. Arran d'aquestes fotocòpies mal fetes, allà on abans hi havia una lletra de l'RNA es canvia, i així es transforma. Això fa que el virus es vagi fotocopiant i vagin apareixent noves variants. Arriba un moment que de tant fotocopiar-se, aquestes variants canvien tant de l'original que s'acaba generant una nova soca. És com si d'un text que es va mal fotocopiant s'acaba canviant un paràgraf sencer.

Això vol dir que la que prové de Londres no serà la darrera soca del SARS-CoV-2 que veurem?

Probablement n'hi haurà més.

I per què aquesta darrera mutació es detecta a Londres?

Perquè Anglaterra és un centre de genòmica a nivell mundial. Fan un seguiment de genòmica epidemiològica molt exhaustiu.

Anglaterra seqüencia el genoma del coronavirus dels malalts per veure quina soca del SARS-CoV-2 té exactament? I els altres països també ho fan?

Tots els països d'Europa ho fan, però n'hi ha que ho fan més que d'altres. Posem per cas que si Espanya en seqüència dos per setmana, Anglaterra en fa 20. Això és molt bo perquè vol dir que fan un bon seguiment epidemiològic. Hi ha una base de dades i comparteixen informació.

Per això es va sabent que aquesta mutació s'està estenent per Europa?

Tot això s'ha de confirmar, però tot apunta que aquesta soca ja estigui per Europa. Segons un informe oficial, ja corria per Europa al setembre.

Les PCR i TMA detecten la nova soca?

Sí, les TMA i PCR que es fan a Andorra la detecten.

I què té d'especial aquesta soca?

Que té 23 mutacions. La Covid és un virus que muta poc. En general muta dos cops al mes de mitjana. Totes les mutacions són conegudes. Però aquesta genera tant rebombori perquè mai s'havien donat tantes mutacions en una sola soca. De les 23 mutacions n'hi ha particularment tres que són les que generen tot el debat. I d'aquestes tres n'hi ha especialment una que és la que preocupa més. És la mutació N501Y. Però de per si no hi ha res que no s'hagi ja identificat prèviament. El que és interessant és que s'han ajuntat totes les desgràcies dins la mateixa soca.

Per què totes aquestes mutacions s'han combinat?

Hi ha diverses hipòtesis, una diu que hi ha un malalt que feia molt temps que estava infectat i que per tant duia el virus a dins, i la soca es podria haver fet forta. Aquesta soca probablement prové d'un pacient immunodeprimit, amb un sistema immunitari deficient, que ha fet que la soca s'anés replicant i anés adquirint força.

Per què aquesta mutació, l'N501Y, és la que més preocupa?

És una mutació que està a l'espícula (la cua) del virus, que és la que entra a la cèl·lula. Com si fos la clau que es posa en un pany per obrir una porta. Aquesta mutació preocupa perquè obre molt fàcilment les portes, o sigui que encaixa molt fàcilment a les cèl·lules. Per això té tanta capacitat infectiva.

I aquesta capacitat infectiva ens ha de preocupar?

S'ha generat molt alarmisme, però és interessant saber que ja tenim un precedent. A Europa hi ha una soca D614G, que és l'evolució del virus que va arribar de Wuhan. Quan es va detectar semblava que era la soca que ens havia de matar a tots. Aquesta és la soca que ha acabat dominant a Europa i EUA. També és una mutació de l'espícula. Aquesta soca preocupava perquè va començar a dominar, però és un procés evolutiu normal. La soca que més s'adapta és la que acaba dominant. Aquesta soca ja està inclosa a la que s'ha identificat a Anglaterra.

Però no té més agressivitat que les altres soques?

Està demostradíssim que la D614G no ha generat més agressivitat que la soca de Wuhan. Hi ha un estudi amb gairebé un miler de persones d'aquesta darrera mutació a Anglaterra que demostra quatre casos infectats al setembre, 79 casos a l'octubre i 828 al novembre. De la mostra, tant homes com dones, hi ha hagut sis morts. Això és una mortalitat molt per sota de l'1%. La mostra és petita, però els informes que venen d'Anglaterra diuen que no hi ha un augment de la severitat de la soca.

O sigui que no mata més però sí que infecta més.

El que preocupa de la transmissió és que diuen que ha pujat de 0,39 a 0,70. Això vol dir que la transmissió ha augmentat entre un 40 i un 70% dels casos, però són unes xifres que s'han de prendre amb molta cautela perquè no estan encara demostrades. Els científics diuen que si s'està estenent molt ràpidament probablement s'acabarà mundialitzant i no es podrà fer res. Les probabilitats que aquesta soca estigui per tot Europa són molt elevades. Però aquí també cal tenir en compte el factor humà. Per molt que els casos pugin fins a un 70%, el que no es té en compte és la situació de confinament. Hi pot haver influït certa relaxació, com el període de compres nadalenc i que es poguessin celebrar esdeveniments socials com casaments.

I com afecta aquesta nova soca a la immunitat que provoca la vacuna?

No hi ha cap evidència que aquestes modificacions de la soca alterin l'eficàcia de la vacuna. Els científics ja han provat amb anticossos per si aquesta soca els resistia, i no sembla ser el cas. També hi ha una explicació biològica i és que quan el nostre organisme ataca el virus, no l'ataca per un sol punt. El nostre cos no genera només un anticòs contra la Covid.

O sigui que no és comparable amb la vacuna de la grip, que és molt menys eficient.

El virus de la grip té un genoma molt més gran i complexe. Els SARS-CoV-2 té un genoma completament diferent al de la grip. Més enllà de les mutacions, el virus de la grip podríem dir que fa vuit còpies i que es van intercanviant paràgrafs. Per tant, és molt més difícil de reconèixer. Per això és tan difícil de controlar. La Covid és molt menys agressiva i muta molt menys. El problema és que no es coneix tant.

Com es pot preparar Andorra per tenir un cert control sobre aquestes mutacions del SARS-CoV-2 i les que vindran?

Hi ajudaria molt tenir un laboratori de seguiment epidemiològic. Aquest laboratori hauria de fer un seguiment de genòmica epidemiològica.

Això facilitaria les identificacions de les mutacions.

Sí, aquest laboratori faria que la població de virus estigués més controlada, i més tenint en compte la quantitat de turisme que arriba al país. A més, no podem excloure que s'hagin generat reservoris naturals d'animals que poden comportar variants de la Covid, si el virus ha infectat guineus o isards. Això, probablement, vol dir que haurem de conviure amb la Covid de manera permanent, perquè ja tindríem fonts de virus al país.

I també pot voler dir que ens haurem d'anar vacunant periòdicament?

És probable que hi pugui haver 'updates' i que tinguem alguna campanya més de vacunació per adaptar-nos a més soques.

I que no abandonem les mesures de seguretat.

El que millor funciona contra el virus, més enllà de la vacuna, és que continuem mantenint les mesures de seguretat. Si la gent es confina i continua portant mascareta i distanciament social, no li donem peu al virus. No ens relaxem perquè tenim la vacuna.