La trama andorrana de Zaplana per blanquejar diners

Els investigadors han determinat que feien servir el mètode de blanqueig per compensació

Una complexa xarxa per al blanqueig de capitals va permetre que l'expresident de la Generalitat valenciana i exministre espanyol Eduardo Zaplana pogués moure les suposades comissions pels parcs eòlics, la privatització de les ITV i la construcció del parc Terra Mítica, tal com informava aquest dilluns el diari espanyol 'Las Provincias'. Segons aquesta informació, una part d'aquests diners van arribar a comptes que Joaquín Barceló tenia a Andorra i també s'assenyala que per dur a terme aquesta operativa havien de comptar amb "la col·laboració o complicitat" de BPA.

La unitat especial que està investigant aquests casos ha pogut determinar que es duia a terme un mètode que es coneix com a blanqueig per compensació, una modalitat molt similar, assenyala la informació del mateix rotatiu, a la que fa servir Al Qaeda per moure diners entre els països sense que l'efectiu realment 'viatgi', entre aquests estats.

Així, segons indica aquesta informació, un membre de la xarxa de Zaplana es reunia amb una persona, habitualment un empresari, que tenia un compte a Andorra i a qui li urgia poder disposar de diners en efectiu. Sembla que aquestes trobades tenien lloc en establiments hotelers, per poder comptar amb una major discreció, i durant les reunions, l'integrant de l'entramat li donava els diners en efectiu a l'empresari. També hi seria present un empleat de BPA que era testimoni que s'havia produït aquest lliurament en efectiu. Tot seguit, feia una transferència des del compte de l'empresari al dipòsit del blanquejador. D'aquesta manera, l'empresari aconseguia diners en efectiu a Espanya sense el risc de travessar la frontera i aquests diners eren blanquejats.

Els investigadors continuen revisant el destí final d'aquests imports. Malgrat tot, el jutjat ja ha recuperat al voltant d'onze milions d'euros, entre efectiu i propietats, una xifra inèdita en altres casos de corrupció en què resulta complicat aconseguir retornar part de la quantitat malversada, tal com indica la notícia de 'Las Provincias'.