Unicef proposa el lliurament de 'xecs nadó' per augmentar la natalitat

Escaldes-EngordanyUnicef i el Centre de Recerca Sociològica (CRES) han fet públics aquest dijous els resultats de l'Observatori de la Infància del 2019, on es mostra que Andorra se situa com el país més baix de tota Europa pel que fa a la taxa de natalitat. Segons ha comentat el director del CRES, Joan Micó, a Andorra van néixer 875 infants el 2008, mentre que el 2018 n'hi va haver 543, una xifra que representa una davallada del 28%. En relació a la taxa de fecunditat, que són el nombre de fills que poden tenir les dones d'entre 16 i 50 anys, se situa en un 1%. Aquest percentatge, per tant, és molt inferior a la mitjana europea, que està en l'1,59%. "Si mirem la resta de països d'Europa, no trobem una taxa que sigui més baixa", ha dit Micó, i ha indicat que el nombre de fills que hauria de tenir una dona de mitjana és de 2,1. En aquest sentit, la directora d'Unicef Andorra, Marta Alberch, ha posat en relleu que "una de les recomanacions que volem fer" al Govern "és que es posin en pràctica certes mesures legislatives" que ajudin a trencar aquest desequilibri i que han funcionat en altres països, així com diferents incentius per fill, com és el cas del lliurament del 'xec nadó' que tant èxit va tenir a Espanya.

A més, altres recomanacions que vol plantejar Unicef és incrementar els permisos de maternitat i paternitat fins a dotze mesos amb remuneracions dels salaris d'entre el 60 i el 80%, sense distinció de sexe per tal d'evitar discriminacions. També seria una bona opció adequar els horaris laborals, fent-los més flexibles per a poder facilitar la conciliació, tot i "entenent que a Andorra un percentatge important de l'economia està centrat en el sector dels serveis", i una baixada dels impostos. Si s'arriben a implementar alguna d'aquestes mesures, ajudaria a tenir un reemplaçament de les generacions, ja que la població actual de 0 a 17 anys d'Andorra representa el 16,6% de la població, mentre que el 2011 era del 18,4%. Per tant, el volum més important de persones al Principat se situa entre els 40 i els 55 anys. Tot i aquestes dades, Alberch ha reiterat la necessitat d'obtenir-ne de noves i actualitzades, unes xifres que es podrien obtenir amb la nova Llei dels drets dels infants i els adolescents que es va aprovar al febrer, que estableix que s'ha d'implementar i redactar el Pla Nacional d'Infància i, per a poder aplicar-lo, "l'haurem de quantificar i això ens ajudarà que tots posem de la nostra part a l'hora d'obtenir indicadors".

Algunes de les dades que s'han pogut actualitzar en aquesta edició han estat referents a l'educació, que mostren uns resultats positius i millors que en darreres ocasions. Així, s'observa que el percentatge d'alumnes que als 12 anys han completat l'educació primària és del 92,4% quan el curs 14/15 era del 86,4%. La taxa d'escolarització als 3 anys també ha anat en augment fins al 94%. La despesa pública en educació sobre el PIB es manté estable al 3,2% partint del 2,4% el 2013. Tot i això, tal com ha indicat Alberch, aquesta dada no és comparable amb altres països a causa de les particularitats del sistema educatiu d'Andorra. Pel que fa a les prestacions del departament d'Educació, el 2018 es van donar 1.621 ajuts per un import d'1.297.077 euros. Pel que fa a infància i discapacitat, els menors d'edat amb una discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració (Conava) representen un 1,5%.

En aquesta actualització, també s'han destacat les dades sobre infància vulnerable amb els indicadors sobre menors víctimes de violència en l'àmbit familiar amb 14 menors identificats el 2018 versus els 16 menors identificats el 2017, sobre adolescents víctimes de violència psíquica o física en l'àmbit escolar (amb 8 menors identificats el 2018) i sobre els menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual (12 identificats el 2018). Els tres indicadors mostren els casos identificats per la policia. Respecte als indicadors de benestar material, només s'ha pogut actualitzar el percentatge de menors que viuen en llars amb una despesa per sota del 60% de la mitjana nacional, considerada pobresa relativa i que se situa en el 9,9%.

Per finalitzar, algunes de les recomanacions principals a tenir en compte segons Alberch són, d'una banda, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s'inclouen en l'Observatori el més actualitzades possible i, d'altra banda, treballar ràpidament en tots els reglaments i en el Pla Nacional de la Infància que pugui aprofundir amb més detall en la situació dels infants que poden ser més vulnerables.