Volia pagar en 41 anys la indemnització per esclavitzar un empleat

Andorra la VellaFernando Júlio Vasconcelos Alegria. Julio Alegria. Aquest és el nom del treballador portuguès, originari de Trofa do Vouga, que va ser tractat com un esclau durant 12 anys en una explotació agrícola i plantació de tabac d’Auvinyà. Treballava de les sis del matí a les vuit del vespre fent 84 hores setmanals. Hi havia dies que feia 15 o 16 hores. L’obligaven a quedar-se, allotjat en condicions infrahumanes, perquè com no tenia papers l’amenaçaven amb que aniria a la presó per il·legals. Segons va explicar Vasconcelos a la premsa portuguesa l’habitació era una capsa de cartó. Explica que a l’hivern, amb les gelades, “obrien la finestra a primera hora del matí i la deixaven oberta tot el dia. Quan arribava, el terra de la meva habitació estava cobert de gel”. Dormia amb la roba que duia posada, sota una manta que no era de plomes, com les que feien servir els senyors del primer pis.

A Júlio lo donaven pa dur per menjar que estovava amb un got d’aigua. Incideix en que “m’insultaven des del matí fins a la nit. Vaig treballar com un animal”. Respecte a l’amo, comenta que “en David és una persona molt violenta. No em va pegar, no és això. Em va tractar amb menyspreu. Em va humiliar davant d’altres persones”. Mentre que la patrona, “era molt pitjor que ell” i quan el treballador li va dir que volia marxar, la dona li va contestar: “Mira, no tens papers, home! Permet-te estar tranquil. Encara corres el risc d’anar a la presó”. Cobrava els 1.300 euros al mes sense vacances i una part del diumenge de festa.

Condemna i discussió pels terminis

Júlio va caure per un barranc quan guiava unes cabres i es va trencar diferents ossos. Com va haver de ser ingressat a l’hospital tota la història va quedar revelada. L’afer va acabar als tribunals i el masover d’Aubinyà va ser condemnat a pagar 336.394 per abús laboral. I a dos mesos d’arrest domiciliari.

L’amo va demanar pagar fraccionadament la multa indicant que no tenia aquesta quantitat. Al·legava que l’explotació agrícola és deficitària. La Batlia li va acceptar fixant un pagament mensual de 1.500 euros. Tant el propietari com la defensa del treballador van recórrer. El primer demanava pagar només 700 euros mensuals. Per a l’empleat havien de ser 2.950. Criticava tant la proposta de l’amo, recordant que pagant 700 tardaria 41 anys en abonar l’import total, i la decisió de la Batllia perquè amb 1.500 euros estarà 19 anys per pagar. I afegia que quan el propietari es jubili podrà dir que cobra menys i per tant aconseguir una reducció de l’import mensual o directament que deixi de pagar.

La defensa del treballador incidia en què amb la proposta de 700 euros el propietari acabaria de pagar quan tingui 96 anys.

El Tribunal Superior ha rebutjat els dos recursos i el pagament mensual serà de 1.500 euros.