SUPLEMENT

El voluntariat, clau per a molts esdeveniments

Andorra compta amb un important volum de voluntaris i la xifra continua augmentant

Proves esportives totalment consolidades com l’Ultra Trail, que cada estiu porta a les muntanyes d’Andorra centenars de corredors, o els espectacles del Cirque du Soleil, amb milers d’espectadors, són només dos dels exemples d’esdeveniments en què els voluntaris juguen un paper essencial perquè tot acabi funcionant i el resultat sigui un èxit. Andorra compta amb un important nombre de persones que dediquen una part del seu temps a dur a terme tasques voluntàries. Aquesta feina altruista es va regular l’any 2010, quan es va impulsar la llei del voluntariat, que pretenia, tal com recorda el coordinador de Polítiques de Joventut i Voluntariat del Govern, Agustí Pifarré, “deixar clars els drets i els deures” dels voluntaris i, per sobre de tot, incidir en el concepte que no es tracta de “mà d’obra” i que, per tant, la seva implicació sempre ha d’anar lligada a esdeveniments darrere els quals no hi hagi un benefici per a aquells que l’organitzen.

De fet, en el text legal es pretén deixar ben clar que són persones voluntàries aquelles que “efectuen una prestació voluntària de serveis cívics o socials, sense compensació econòmica, dins del marc d’una entitat estable, democràtica i sense afany de lucre que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona”.

Des que la llei està en vigor, el Govern treballa amb una borsa de voluntaris que se situa al voltant de les 200 persones i que són mobilitzades en funció dels actes en què es demana la seva col·laboració. A aquesta xifra cal sumar-hi, segons remarca Pifarré, totes aquelles persones que col·laboren amb diferents entitats i associacions, algunes de les quals compten amb un important volum de voluntaris.

Pifarré manifesta que la societat andorrana és força solidària, ja que el volum de persones que formen part de la borsa de voluntaris va augmentant. “Cada vegada hi ha més gent disposada” a col·laborar, diu, i, en aquest sentit, així ho demostra el fet que últimament hi ha hagut entre 30 i 40 persones que s’han incorporat a aquest registre de voluntaris. Aquesta base de dades, de fet, és molt viva i requereix una actualització constant, ja que cal tenir en compte que la disponibilitat de les persones varia amb el pas del temps i cal saber sempre de quins recursos es disposa a l’hora de respondre a la demanda dels organitzadors d’actes.

Així, amb el pas del temps i d’ençà que va entrar en vigor la llei, s’ha anat consolidant una xarxa de voluntaris “important”, però, malgrat això, no permet arribar a cobrir tota la demanda que hi pot haver, especialment en moments concrets. En aquest sentit, el coordinador de Polítiques de Joventut i Voluntariat recorda que cada vegada hi ha més esdeveniments en què es demana la col·laboració de voluntaris i que sovint aquestes demandes coincideixen en el temps. Per això, una de les premisses essencials per poder prestar la col·laboració en aquests esdeveniments és que no hi hagi ànim de lucre al darrere i que no es confongui la tasca del voluntari, ja que cal tenir en compte, tal com reitera Pifarré, que no són mà d’obra gratuïta. Els àmbits en què més es demana la col·laboració és en el cultural i l’esportiu, i quan una d’aquestes demandes arriba, des del departament de Voluntariat del Govern duen a terme una recerca per intentar mobilitzar les persones en funció del seu perfil i d’allò que requereix l’esdeveniment per al qual s’ha sol·licitat la seva ajuda. Així, per exemple, si són proves de muntanya es té en compte les condicions físiques que es requeriran en el transcurs de l’esdeveniment.

Totes aquestes persones han d’estar “censades” i “assegurades” i a més se’ls ofereix una formació, com per exemple en primers auxilis. I és que la prevenció és un dels elements fonamentals en aquestes tasques dels voluntaris, tal com remarca Pifarré, ja que es prioritza un “dispositiu de seguretat” per garantir la salvaguarda de les persones que prenen part en els actes i dels espectadors.

Perfils variats

Pel que fa al perfil d’aquests voluntaris, és força variat i per exemple hi ha “joves que van venir amb els seus pares” i ara continuen amb aquesta tasca col·laborativa, i també són habituals les persones més grans de 60 anys. En el sector que costa més la mobilització és en les persones de mitjana edat. A tots aquells que volen ser voluntaris se’ls explica què significa aquesta tasca i quins seran els seus drets i deures. Pifarré manifesta que el que es pretén és que aquestes persones siguin “partícips” del que significa ser voluntari i que se’n sentin “orgullosos”. És per això, i precisament per valorar la seva feina i donar-hi la importància que té, que se’ls ofereixen diferents formacions perquè també el servei que es doni sigui “cada vegada millor”.

“El voluntari respon si tu respons” i cal que “se senti valorat”, manifesta el responsable governamental en aquest àmbit, a través de la reivindicació de la feina que fan aquestes persones de manera totalment gratuïta i dedicant-hi una part del seu temps. A més, i més enllà de prestar l’ajuda perquè els esdeveniments funcionin de manera correcta, des del departament de Voluntariat també s’han intentat prioritzar aspectes socials vinculats a aquesta cooperació. Així, per exemple, col·laboren amb integrants de l’equip de Special Olympics per integrar-los en la participació d’esdeveniments en què prenen part els voluntaris, de tal manera que “se sentin integrats”. Així, es poden trobar “en les mateixes condicions” que la resta de companys i a més poden rebre el reconeixement pel que suposa la seva aportació. “Ha funcionat molt bé”, destaca Pifarré. Així, la feina voluntària i la integració es donen la mà.