Absolta de l'acusació de donar cops de puny a l'estómac del fill del seu marit

Andorra la VellaUna dona estava acusada d'haver donat cops de puny a l'estómac del fill de nou anys que el seu marit havia tingut en una relació anterior. L'home tenia el nen durant la meitat de les vacances i en el moment dels suposats fets el fill es trobava amb la dona del seu pare.

La mare del nen va acusar la dona de la seva exparella d'haver agafat el nen pels canells, immobilitzant-lo contra la paret i de donar-li cops de puny a l'estómac. El nen va ser portat a Urgències de l'Hospital "no havent-se constatat marques o hematomes que poguessin derivar dels

fets denunciats". La mare va presentar denúncia a la policia i es va constituir en acusació particular en nom propi i en representació del menor.

L'advocat de la mare defensava que "la declaració del menor és suficient com a prova de càrrec, que l’acció de l’acusada no es pot enquadrar en un joc doncs no ho era i així el menor ho va percebre, per quan tant aviat aquest va arribar al seu domicili ho va explicar a la seva mare. Remarca que al llarg del procediment l’acusada sempre ha negat els fets inclòs ha negat haver actuat amb el menor ni que fos un joc, fins, sorprenentment, el dia d’avui que ha declarat que tot era un joc, essent plenament factible que al Servei d’Urgències no es constatés cap lesió hagut compte que no s’ha pogut determinar el dia concret de l’agressió".

L'acusada sempre ha negat haver maltractat el menor "amb el qual tenia una bona relació, des que aquest tenia només un any i mig". Sobre els fets va indicar que "va estar jugant amb el menor fent-li

pessigolles sense cap altra intenció i, tot que el menor manifesti que no li agradaven les seves bromes, això no implica una agressió." Subratlla que el menor no ha portat bé la separació dels pares i afegeix que el noi va utilitzar en les seves declaracions expressions com “sinistra” i “tafanera” i suposa que algú li ha indicat el que havia de dir.

El ministeri fiscal no ha demanat cap pena i el Tribunal de Corts "en absència de prova concloent, considera que és d'aplicació al cas el principi “in dubio pro reo”. Per tant, la dona ha estat absolta.