Sense accés a la residència per una alcoholèmia

Andorra la VellaGovern ha denegat el permís de residència a un home perquè té una alcoholèmia positiva. Per aquest motiu, s'ha rebutjat la tramitació de la residència. L'executiu defensa que no se l'està expulsant sinó denegant una petició de residència. "La notificació no acorda l’expulsió de l’agent del Principat, sinó que es limita a comunicar-li que li ha estat denegada l'autorització que va sol·licitar, i, en conseqüència, ha d’abandonar el territori andorrà, sense perjudici que pugui entrar o sortir en règim turístic". La conclusió de l'executiu és que "l’agent té antecedents penals, la qual cosa impedeix que se li concedeixi l’autorització que va sol·licitar".

L'home va recórrer contra aquesta decisió, però tant en primera com en segona instància Govern ha guanyat el cas. La resolució es justifica perquè "persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d’infraccions doloses, ni al Principat d’Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat".

En tractar-se d’un requisit legal, no són aplicables criteris de proporcionalitat, ja que aquests es prediquen de l’existència o inexistència d’un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.

El Tribunal Superior intenta justificar la mesura adduint que és un delicte que pot comportar dol (fer mal a aa altri) encara que en aquest cas només va ser una aturada en un control i no va haver ni accident ni ferits, El Superior estima que "la jurisprudència ha precisat que en el concepte de dol s’ha d’entendre comprès, no solament el resultat directament volgut o necessàriament lligat a ell (dol directe), sinó també el resultat presentat com a probable i nogensmenys consentit (dol eventual), doncs és evident que quan l’agent aprova anticipadament el resultat molt probable del seu comportament, i no obstant procedeix a realitzar-lo, no hi ha dubte que consent la conseqüència del mateix. D’altra banda, el delicte pel qual va ser condemnada l’agent és una infracció de perill abstracte, atès que el legislador declara quins són els límits per sobre dels quals la conducció no resulta ja penalment tolerable, al marge de qualsevol altra circumstància afegida, per raó del risc que comporta. El dol va referit al moment en què el subjecte actiu ingereix begudes alcohòliques en la quantitat fixada per la llei, que poden incidir en la seguretat del trànsit, i, tot i això, assumeix aquesta situació de risc amb la conducció d’un vehicle.”