El fre als 'pisos patera' deté l'arribada d'argentins a Andorra

Andorra la VellaUn canvi profund i sostingut. Les dades d’Estadística del Govern mostren per primera vegada en anys un gir dràstic en el perfil migratori d’Andorra: els argentins, que fins fa poc encapçalaven la llista de nous residents, han desaparegut del rànquing de col·lectius amb més creixement. En el seu lloc, les nacionalitats colombiana i peruana creixen per sobre del 25% en només un any.

A tancament del mes de març, la comunitat argentina fregava els 3.274 residents, gairebé a la par amb la francesa, històricament la més nombrosa. Però l’actualització d’abril confirma la caiguda: per primer cop en molt de temps, no apareixen entre les nacionalitats amb més arribades.

L’estadística no deixa marge al dubte: l’increment argentí en els últims dotze mesos és nul. Una situació que, segons fonts oficials, evidencia una caiguda real i significativa, no només un alentiment.

Un canvi provocat per “traves documentals” i un nou requisit de lloguer

Aquesta nova realitat demogràfica ha estat confirmada i analitzada també des del mateix teixit associatiu. Marcelo Ponce, president de l’associació Argentinos en Andorra, explicava fa només uns dies a aquest diari que “el creixement de la comunitat colombiana era previsible” per una raó clau:

“Els colombians tenen en regla tota la documentació necessària. Per contra, molts argentins troben traves administratives que els impedeixen formalitzar l’accés.”

Ara bé, la novetat més impactant arriba amb l'aprovació, el 2 d’abril, d’un nou Reglament d’immigració que endureix el requisit d’allotjament per accedir a un permís. A partir d’ara, només el propietari del pis pot autoritzar per escrit que una persona resideixi al domicili. Fins ara, aquest document el podia signar l’arrendatari principal.

Segons Ponce, la mesura tindrà un impacte directe en els processos de reagrupament familiar i en les renovacions de permís.

“És un tema molt greu. Si tens una família i no pots reagrupar-la perquè no tens una signatura de lloguer vàlida, el problema és estructural. Blanc i en ampolla.”

Els “pisos patera”: la trampa que inflava la demografia

El reglament neix en resposta a una situació que des de fa anys molts assenyalaven com una “anomalia”: milers d’immigrants aportaven autoritzacions de residència amb adreces compartides sense control efectiu. Un cop amb el permís de treball, molts buscaven habitatge real dins del mercat paral·lel: habitacions en pisos sobreocupats, sovint subarrendades en negre.

Aquest model ha estat, segons fonts properes al sector immobiliari, la base d’un creixement de població que ha passat dels 79.000 als 87.000 habitants entre 2022 i 2025, en plena crisi d’habitatge. Tot i la pujada, el parc de lloguer no ha augmentat —ans al contrari, s’ha reduït.

El nou reglament pretén tancar aquest “forat legal” i establir un control més estricte sobre les condicions de residència. En paraules del Govern: “L’objectiu és incrementar el nivell de control i evitar la sobreocupació de les unitats immobiliàries.”

Una immigració més lenta, però també més regulada

El canvi ja es nota a les xifres. La corba de creixement d’immigrants mostra un alentiment generalitzat, però amb una particularitat: mentre la comunitat argentina cau, les colombiana i peruana augmenten de manera exponencial. Aquest fet, lluny de ser casual, respon a una combinació de facilitats documentals, accés a habitatge regularitzat i menor dependència del reagrupament.

El cas argentí és especialment il·lustratiu perquè fins fa ben poc liderava el nombre de nous residents al país. El president d’Argentinos en Andorra no amaga la seva preocupació:

"No és només un canvi de tendència. És un símptoma que el sistema d’accés actual està filtrant per origen, per capacitat d’accés a tràmits i per condicions econòmiques.”

Un canvi de paradigma

Les autoritats, mentre defensen la necessitat de controlar la sobreocupació i garantir condicions dignes, també saben que Andorra depèn de la mà d’obra estrangera per al seu model econòmic. Però els canvis legals i la falta d’habitatge assequible poden posar límits reals al flux migratori.

Si la normativa es manté, la composició de la immigració futura serà cada cop més segmentada: només accediran a Andorra aquells que compleixin estrictament requisits econòmics, de documentació i d’habitatge. I això, alhora, pot desincentivar determinats perfils laborals essencials per a sectors com la restauració, el comerç o l’atenció a persones grans.

Mentrestant, els colombians i peruans ocupen el lloc que fins ara tenien els argentins, i l’Estadística només fa que confirmar una realitat que ja es veu al carrer.