L'associació d'artistes andorrans esclata contra Gili: "Els polítics no poden ni han de censurar l’art"
El col·lectiu La Xarranca han criticat públicament la decisió, que consideren un acte clar de censura polític
Andorra la VellaL’Espai Caldes ha esdevingut l’escenari d’un nou episodi de polèmica cultural a Andorra. L’exposició que tractava, precisament, sobre la censura, ha estat parcialment retirada per decisió directa de la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili. El motiu? La presència d’una de les portades més icòniques —i polèmiques— del setmanari francès Charlie Hebdo, la de l’any 2015 amb el titular “Tout est pardonné” i una caricatura de Mahoma.
Segons fonts comunals, la decisió es va prendre per raons de seguretat nacional, tenint en compte l’actual context d’alerta antiterrorista als països veïns, especialment França. La cònsol ha admès que no sabia que aquesta obra s’exposaria i, davant la situació, va optar per retirar-la com a mesura de protecció.
Indignació al món artístic i una protesta al carrer
La reacció del món cultural no s’ha fet esperar. Diversos artistes, així com el col·lectiu La Xarranca, han denunciat públicament la decisió, que consideren un acte clar de censura política. De fet, aquest col·lectiu ja havia viscut un episodi similar, quan dos dels seus artistes van ser vetats sense explicacions en una exposició del Govern d’Andorra a l’ONU.
"La cultura no es censura", han manifestat en un comunicat, exigint transparència institucional i respecte professional. “Els polítics no poden ni han de censurar l’art, i menys fer-ho unilateralment”, afegeixen.
Com a mostra de rebuig, el passat dijous a la tarda es va convocar una protesta simbòlica davant l’Espai Caldes, on artistes i ciutadans han denunciat “una deriva preocupant” en la gestió de la cultura al país.
Censura i contradicció institucional
La paradoxa no ha passat desapercebuda: una exposició dedicada a la censura artística ha estat objecte de censura política. El cas obre un debat incòmode sobre els límits de la llibertat d’expressió, el paper dels polítics en les decisions culturals, i l’ús de la seguretat com a justificació per restringir continguts.
Amb aquest episodi, s’albira un clima cultural més tens i una necessitat urgent de repensar els protocols de governança cultural al Principat. Des del sector, s’insta a protegir l’art com a espai crític i lliure, especialment quan aborda temes incòmodes.
