Ratificada la condemna a l'agent de policia que va injuriar a un company

Andorra la VellaL’agent de policia que va insultar al també agent, i germà del llavors ministre de la presidència Jordi Gallardo en l’aparcament de l’edifici del cos, va ser condemnat per discriminació amb injúria pública d’una persona per raó del seu origen. També pel delicte menor d’amenaces no condicionals. La pena imposada va ser de 18 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de condemna de 4 anys, així com al pagament de les despeses processals causades i al pagament simbòlic d’1 € al perjudicat en concepte de responsabilitat civil.

El condemnat va recórrer a la Sala Penal del Tribunal Superior que li va tombar la petició. I va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Nega que la seva intenció era la d’ofendre, la d’humiliar públicament i la de discriminar el perjudicat per raó dels seus orígens i de la seva religió.

Les paraules que va proferir no son objecte de discussió: “eres un Judas, moro de mierda, negro, vete a Melilla con tus amigos moros, te voy a rajar el cuello como han hecho tus amigos de Niza, te voy a matar moro cabrón”.

No obstant això, manifesta que coneixia al perjudicat des de feia 20 anys, que havien anat a l’escola junts i a la mateixa classe, que tots dos eren agents de policia i que tenien el costum de dir-se de tot a mode de juguesca, insults i amenaces, en els dos sentits, tolerades per ambdós.

Per tant, addueix que la jurisdicció ordinària va malinterpretar el sentit de les seves paraules, considerant-les insults greus referents a l’origen del perjudicat; es van prendre les paraules en el seu sentit literal, quan hagués calgut entendre-les com a una juguesca habitual entre ells dos, el sentit veritable de la qual era desconeguda pels altres.

El Constitucional no ha admès a tràmit el recurs.

En l’aute recull que és “evident que les paraules adreçades pel recurrent al seu company de treball, “eres un Judas, moro de mierda, negro, vete a Melilla con tus amigos moros, te voy a rajar el cuello como han hecho tus amigos de Niza, te voy a matar moro cabrón”, son objectivament discriminatòries i ofensives”.

Estima que “no hi ha dubte que els mots poden tenir sentits diferents en funció del context, de les circumstàncies, dels llocs i de les relacions entre les persones; tanmateix, en aquest cas, de les actuacions es desprèn que les paraules en qüestió van ser dites seriosament, en un to que no era el de cap juguesca i que, segons les declaracions dels testimonis, van incomodar les persones presents”.

I conclou que “la referència a l’atemptat de Niça i al nomenament del càrrec polític del germà del perjudicat son també elements que la Sala Penal ha pogut raonablement tenir en compte per considerar que, en aquest context que ja no és aquell de les relacions habituals entre les dues persones implicades, les paraules denunciades havien de ser qualificades com a un delicte major de discriminació per injúria pública d’una persona per raó del seu origen”.