Publicitat
Publicitat

Els altres quatre-cents quilòmetres quadrats

La quarta ciutat més gran de Rússia, amb 1.412.346 habitants, 198.000 empreses i associacions, 90 bancs, 34 universitats, 45 institucions científiques, 41 biblioteques, 18 cines, 54 hospitals i 428 clíniques, ocupa la mateixa superfície que Andorra: aproximadament 468 quilòmetres quadrats

Hi ha dos universos que conviuen en el nostre Coprincipat pirinenc: un d'ells és conegut, i l'altre, amb el pas dels anys s'ha tornat de més a més invisible. Als trenta i escaig quilòmetres quadrats del territori urbanitzat, "civilitzat" i prou malmès, es venen joies i perfums, brillen les creus de les farmàcies i les vitrines dels centres comercials, els bancs ofereixen préstecs i seguretat d'inversió, els restaurants preparen trinxats i escudelles i els parlamentaris preparen projectes de lleis. Hi ha tantes gasolineres que qualsevol diria que som un país productor de petroli. Als trenta i escaig quilòmetres quadrats hi caben totes les nostres cases, hi circulen tots els cotxes, cada any s'hi allotgen milions de turistes, s'hi produeix tot el que tenim de PIB. Hi naixem, hi vivim, hi morim, ens hi enterren.

Els nostres nens hi van al col·legi; els nostres vells hi juguen a la botifarra. Totes les festes, tots els festivals, tots els congressos, els concerts, les obres de teatre, les presentacions dels llibres, les tertúlies radiofòniques, els debats polítics, tots els sopars i els dinars i les visites dels diplomàtics es fan als trenta i escaig quilòmetres quadrats tan plens de vida que quasi no hi queda lloc per respirar. Ara bé, aquest territori no és més que la punta de l'iceberg.

Em vaig adonar del poc que conec el país on visc a l'hora de fer una xerrada en anglès a l'Hotel Coma d'Ordino sobre la ciutat russa on vaig néixer. De cop i volta se'm va fer patent que la superfície d'Iekaterinburg, antigament Sverdlovsk, és gairebé idèntica a la del Principat d'Andorra. La quarta ciutat més gran de Rússia, amb 1.412.346 habitants, 198.000 empreses i associacions, 90 bancs, 34 universitats, 45 institucions científiques, 41 biblioteques, 18 cines, 54 hospitals i 428 clíniques, ocupa la mateixa superfície que Andorra: aproximadament 468 quilòmetres quadrats. Mirant la web del Departament d'Estadística del Govern d'Andorra ("Andorra en xifres", 2014) em vaig adonar que només un 1,3% de la totalitat del territori – uns 6,8 quilòmetres quadrats – hi constava com a territori de les zones urbanitzades. En vaig treure un munt d'informació que m'ha fet gràcia – com per exemple, que geogràficament parlant, estem tant a prop de Londres com de Lisboa, i que, si es pot jutjar pel meu número de col·legiada no exercent al Col·legi d'Advocats d'Andorra, visc en un país on hi ha més advocats que cabres.

Bromes a part (tot i que no és pas cap broma), el que més em va cridar l'atenció és que un total d'un 87,5% del territori d'Andorra és d'un alt valor paisatgístic. Amb la calculadora, això equival a 409 de superfície del país. 409 quilòmetres per admirar, per fotografiar, per recórrer. No sé si és poc o molt, però val la pena. Així que he pres el compromís de conèixer tant com pugui aquells altres quatre-cents quilòmetres quadrats de pura bellesa. Mai no he fet esport, estic en forma física passable però gens ideal, tinc quaranta-dos anys i distribueixo el meu temps entre ensenyament i feina de despatx, però els pròxims mesos, en aquesta secció us parlaré de l'altra Andorra que penso conèixer perquè em sap greu no conèixer-la prou, dels pics que he pujat i pujaré, dels 70 llacs, dels Parcs Naturals de la Vall de Sorteny i del Comapedrosa, de la Vall d'Incles, la Vall del Riu, la Vall del Madriu: Andorra bonica, camins de muntanya.