Charles Michel, un defensor del diàleg al capdavant de la UE

L'ex primer ministre belga va ser el primer líder europeu a rebutjar la violència policial de l'1-O

L'ex primer ministre belga Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir d'aquest dissabte el nou president del Consell Europeu en substitució del polonès Donald Tusk. Aquest càrrec correspon a una mena de president de la Unió Europea oficiós, tot i que en la pràctica el seu poder es limita a l'àmbit diplomàtic i de coordinació dels 28 governs (27 després del Brexit). I és que la UE, després del fracàs que va suposar el rebuig de la Constitució Europea del 2004, continua funcionant com un club d'estats en què les decisions majoritàriament es prenen a les cancelleries i funciona la solidaritat entre capitals. Tot i així, l'elecció de Michel representa una oportunitat en molts aspectes.

En primer lloc perquè Charles Michel és un europeista convençut, pertany a la família liberal (és pròxim a Emmanuel Macron) i està avesat als complicats equilibris de la política belga, on va encapçalar un govern amb participació valona i flamenca. El nou president europeu, doncs, no ve d'un estat europeu unitarista i monolingüe, sinó tot el contrari. Bèlgica és un país respectuós amb la diversitat lingüística, que acull les institucions comunitàries, i amb una llarga i consolidada tradició democràtica. Aquest fet es demostra, per exemple, amb el funcionament de la justícia, independent dels poders polítics, tal com s'ha demostrat en el cas dels exiliats catalans i tants altres.

Michel va ser el primer dirigent europeu que va criticar obertament la violència policial durant la jornada de l'1-O, cosa que va provocar un profund malestar a Madrid. Lluny de posicionar-se a favor de les tesis independentistes, el dirigent belga simplement va llançar un missatge a favor del diàleg: "La violència no pot ser mai la resposta. Condemnem totes les formes de violència i reafirmem la nostra crida a favor del diàleg polític", va afirmar en un tuit. Més endavant es va mostrar favorable a una "mediació internacional i europea" si aquest diàleg fracassava.

Segurament a partir d'ara els seus posicionaments seran molt més matisats perquè haurà de parlar en nom dels 28, però no deixa de ser una bona notícia que algú amb aquest tarannà i aquesta cultura política sigui el president del Consell. Al capdavall, el pes polític d'un càrrec depèn en bona mesura del perfil de qui l'ocupa. Charles Michel té l'oportunitat, a partir d'ara, d'omplir-lo de contingut, d'elevar-se per sobre dels interessos dels estats, i de parlar en nom de 500 milions de ciutadans europeus.

Des de Catalunya també s'ha de saber aprofitar la presència de Michel, i la seva postura favorable al diàleg per resoldre el conflicte amb l'Estat, per jugar bé les cartes en el tauler europeu. L'experiència demostra que tenir predisposició a negociar i a arribar a pactes és una carta guanyadora en l'àmbit europeu, on els que triomfen són precisament aquells que són capaços de teixir acords entre diferents. I, en definitiva, tot allò que faci avançar la UE cap a una unitat política real sempre serà positiu. Per als catalans, per descomptat, però també per a la resta d'europeus.