Cada dia moren 15.000 infants al món

Els drets dels menors, reconeguts ara fa 30 anys, estan en risc per la guerra i el canvi climàtic

Segons un informe de l'Unicef d'aquest 2019, les guerres, els desastres naturals i les epidèmies posen en risc els drets i la vida de milions de menors d'edat arreu del món. La Convenció dels Drets dels Infants va ser aprovada ara fa 3 dècades, no sense dificultats. Es va trigar una dècada a trobar un consens bàsic, però al final és el text que han acabat rubricant més països del món. Queda malament no firmar-lo. Però una altra cosa és que aquest cant legal s'apliqui, perquè la pura i dolorosa realitat és que molts nens i nenes pateixen situacions dramàtiques: cada dia 15.000 infants moren en diferents punts del planeta per la impossibilitat de disposar d'una dieta sana, d'aigua potable o de vacunes. 28 milions de menors s'han vist obligats a fugir de casa per culpa de la violència, 58 milions no poden anar a l'escola per diferents raons i 73 milions viuen en condicions extremes. Els països o col·lectius que pateixen més aquests situacions dramàtiques són Líbia, Veneçuela, Ucraïna, la població de la conca del llac Txad, Síria, l'Afganistan, els rohingyes, el Iemen, la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud i Etiòpia. Com es pot comprovar, el continent africà és el que en surt més malparat.

L'ajuda a través de la solidaritat internacional, tan necessària –tant la dels estats i com la de les ONG–, en la pràctica ni és suficient ni pot ser l'única via per garantir els drets dels infants. La solució no pot passar només per la imprescindible assistència humanitària quan les situacions són extremes, sinó que ha de consistir en revertir problemes i injustícies estructurals que s'agreugen en casos d'inestabilitat, quan la violència o la fam colpegen poblacions ja de per si empobrides i altament vulnerables. La responsabilitat dels països i societats riques és aquí ineludible. Perquè estem parlant d'infants, és a dir, de víctimes absolutament innocents a les quals no es pot condemnar a una precària existència sense futur. Així va quedar escrit en els 54 articles aprovats el 20 de novembre del 1989 per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquell document va fixar un nivell d'exigència moral i humanitària que, 30 anys després, segueix sense ser complert per molts: la mort o la vida indigna (per exemple amb treballs forçat) de qualsevol infant hauria de fer-nos avergonyir a tots.

Aquest dijous expliquem al diari que l'aniversari de la Convenció arriba en un moment especialment delicat, amb conflictes estatals o internacionals que posen en risc molts infants al món. Estem reculant en alguns dels avenços morals que crèiem conquerits, si més no sobre el paper. No podem permetre que sigui paper mullat. A l'Ara.cat, en col·laboració amb l'Unicef de Catalunya, exemplifiquem aquesta trista situació amb un interactiu sobre les històries del John, la Habba i la Hanna. Ells, com tots els infants del món, tenen dret a anar a l'escola, a disposar d'una alimentació adequada, a ser atesos sanitàriament i a viure en pau i llibertat.