Les empreses ja competeixen en la cursa contra el canvi climàtic

BarcelonaÉs una bona notícia. Empreses com la petroliera Repsol o les elèctriques Endesa i Iberdrola han anunciat un gir verd a costa dels seus beneficis. Un gir que implica un canvi de model per alinear-se amb els objectius de l’Acord de París, uns objectius que se suposa que s’hauran de reforçar en la cimera de Madrid d’aquests dies, la COP25. La més agosarada és Repsol, que de tancar l’exercici del 2018 amb 2.341 milions d’euros de beneficis passarà a un 2019 amb pèrdues a causa de la seva aposta per les renovables: s’ha proposat reduir un 10% les emissions el 2025, un 20% el 2030, un 40% el 2040 i arribar a zero emissions el 2050. A partir d’ara, la retribució variable dels directius ja no serà en funció dels beneficis sinó en funció del compliment dels objectius de la descarbonització: un 40% del sou dependrà d’això. Experts climàtics han aplaudit la mesura, però el més rellevant és que els mercats, tot i les pèrdues, també l’han rebut en positiu.

Que les grans empreses s’apuntin a la cursa per frenar el canvi climàtic, i que fins i tot competeixin per veure quina és més ambiciosa en aquest terreny, obre una porta a l’esperança. Igual com passa amb les polítiques públiques, caldrà seguir atentament l’evolució i el compliment d’aquest nou rumb del sector privat, però en tot cas estem davant d’un símptoma positiu: la conscienciació popular comença a influir de manera efectiva en l’àmbit de les decisions. Això és el que novament ha reclamat aquest cap de setmana a Madrid l’activista adolescent Greta Thunberg, convertida en veu de la consciència dels joves per salvar el planeta. Una veu que s’està convertint en un motor de canvi.

De fet, la iniciativa privada de Repsol va en la línia del Green New Deal, encunyat als EUA el 2007 per Thomas Friedman amb la idea de fer front a la crisi financera i avançar en la transformació energètica. Des d’aleshores els efectes de la crisi han deixat un llast de precarietat i incertesa, mentre que l’emergència climàtica no ha fet sinó més urgent el canvi energètic. Ara la Unió Europea té a punt el seu Green New Deal -la nova presidenta de la Comissió, Von der Leyen, li dona màxima prioritat- i als EUA els demòcrates, amb la congressista Ocasio-Cortez capitanejant la lluita, en fan bandera davant d’un president Trump irresponsable i demagog. També l’ONU i el grup de ciutats del C-40 -inclosa Barcelona- estan unint esforços per a un Nou Pacte Verd Global en el qual, tanmateix, es troba a faltar, a més dels EUA, més compromís de països com la Xina -on segueix augmentant el consum de carbó-, Rússia i el Brasil.

Sense la mobilització popular al carrer i la feina científica de conscienciació no s’hauria produït aquest canvi de rumb tant des del món polític com de l’econòmic. Cal seguir pressionant perquè l’emergència climàtica és el repte més gran que afronta la humanitat.