La negociació comença amb mal peu

L'aprovació del decret que permet el tancament preventiu de webs és un mal senyal del PSOE

El PSOE tenia aquest dimecres una oportunitat d'or per demostrar que de veritat vol canviar el rumb respecte a Catalunya: només havia de retirar de l'ordre del dia de la diputació permanent del Congrés el decret que va aprovar contra el que anomenen república digital catalana, i que consagra el poder de l'executiu per tancar webs de manera preventiva sense cobertura judicial. Però el PSOE va sumar els seus vots al PP i Cs per tirar endavant una mesura que no està gens clar que passi el filtre del Tribunal Constitucional.

Unides Podem, formació amb la qual el PSOE negocia un govern de coalició, va renunciar a votar no d'acord amb els seus postulats i es va abstenir per no fer més evident encara la fractura amb els seus futurs socis. La votació es produeix, a més, hores abans de la primera reunió de les comissions negociadores del PSOE i Esquerra per explorar el suport dels independentistes a la investidura. És evident que aquesta negociació ja ha començat amb mal peu, fins o tot abans de la primera trobada formal.

El PSOE va demostrar dimecres que, en segons quines coses, continua al costat del PP i Cs. És una opció legítima, fins i tot coherent amb la seva campanya electoral, però llavors hauria de buscar el suport d'aquests partits també per a la investidura. El que no té sentit és voler conformar un govern de coalició amb Unides Podem i pretendre l'abstenció dels independentistes i després recolzar en el PP i Cs per aprovar lleis que, com aquesta, restringeixen drets i ataquen l'autogovern.

Qualsevol negociació, i ja no diguem un govern de coalició, requereix crear un clima de confiança previ. I la decisió no ajuda a crear aquest clima. Si Pedro Sánchez no va tenir problema per virar en 24 hores i abraçar-se a Pablo Iglesias, ara hauria de ser capaç també de fer gestos d'abast polític. ¿Amb quina cara es presentaran aquest dijous els representants del PSOE a la reunió amb Esquerra? ¿Com poden esperar que els republicans rebaixin les seves condicions per a la investidura si ells no són capaços d'aparcar una legislació tan lesiva?

El PSOE ha d'entendre que no pot jugar a tantes bandes i que ha de triar quin camí vol emprendre en aquesta legislatura. L'estratègia de continuar competint amb la dreta en duresa contra Catalunya ja s'ha demostrat fallida, i el resultat del 10-N és ben il·lustratiu en aquest sentit: els socialistes i l'esquerra en general van baixar en benefici del PP i de l'extrema dreta. Insistir en aquest camí és un error.

L'esquerra espanyola ha de ser prou madura per perdre la por al xantatge i a l'ofensiva de la dreta, que sempre ha utilitzat Catalunya com a ariet contra els governs socialistes. Si el PSOE no és capaç d'emancipar-se i de plantejar un projecte propi, de caràcter federal, per exemple, diferent del de la dreta, no hi haurà possibilitats de trobar una sortida política al conflicte. I la dreta, recordem-ho, el que vol no és una solució sinó un enquistament per poder-ne treure rèdit electoral.