23/11/2019

Dues coses essencials sobre la violència masclista

2 min

BarcelonaAquest dilluns, dia 25 de novembre, és el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Sobre la plaga de la violència masclista hi ha dues coses essencials que cal remarcar. La primera és que no es pot permetre que qualli el discurs negacionista que està promovent la ultradreta, que consisteix en intentar presentar els homes també com a víctimes, en un absurd i fals igualitarisme. És fruit d’una involució ideològica mundial que alimenten dirigents com Trump i Bolsonaro, i que entre nosaltres ha fet forat de la mà de Vox. Es tracta d’una mena de penosa demagògia d’autodefensa masclista que contradiu totes les evidències factuals. Les dades són contundents: el 2018 a Catalunya hi havia 601 presos homes per violència de gènere, i només 6 dones. Queda clar que no hi ha comparació possible. A més, cal tenir en compte que encara hi ha molta por de les dones víctimes a posar denúncies. De fet, segons l’estadística de l’Hospital Clínic de Barcelona, centre de referència en atenció a les víctimes d’agressions sexuals, en els últims quatre anys ha caigut un 31% la intenció de denunciar per part de les víctimes ateses, el 85% de les quals han estat dones en el que portem del 2019.

Així doncs, als demagogs de Vox se’ls ha de tallar d’arrel. La violència de gènere és absolutament condemnable afecti qui afecti, siguin homes o dones, però de manera massiva i dramàtica afecta les dones. El que cal fer, doncs, no és escampar la confusió insinuant una discriminació inexistent contra els homes, sinó empoderar les dones i responsabilitzar els homes, començant per conscienciar la població infantil i juvenil -el nombre de menors que cometen agressions masclistes no para de créixer-, i donar exemple tant des de la política com des del món adult en general.

L’altra qüestió essencial que cal remarcar és el cúmul de dificultats amb què encara topen les víctimes de la violència masclista. La posició de les dones que han estat agredides segueix sent d’una gran feblesa i inseguretat. La justícia no està preparada, com reconeixen alguns dels seus mateixos professionals, ni inspira la confiança necessària en aquestes víctimes. Falten mitjans i falta sensibilitat. Sobra, en canvi, molta burocràcia i uns quants prejudicis. Els protocols no tenen en compte la realitat d’aquest tipus de víctimes, per a les quals l’agressió sovint suposa un daltabaix personal que els condiciona tota la vida. Les dones agredides, més de la meitat de les quals són més joves de 25 anys, a més del fet en si, han de suportar després una mena de cursa d’obstacles si volen fer efectiva la denúncia. És quasi un càstig afegit, una revictimització a la qual cal posar remei urgentment.

stats