Després d’un 2014 que Amnistia Internacional (AI) qualifica de “catastròfic per a milions de persones al món atrapades en la violència”, l’ONG exigeix mesures immediates per afrontar un 2015 amb perspectives “molt fosques” per als drets humans. En el seu informe anual -fet públic la passada mitjanit-, l’organització posa l’accent en l’amenaça creixent per a la població civil dels nous grups armats com l’Estat Islàmic, Boko Haram i Al-Shabaab, i denuncia que la resposta global adoptada fins ara per fer-hi front ha sigut “vergonyosa i ineficaç”.

Tot i que l’informe alerta que 35 dels 160 països investigats per AI (un de cada cinc) van patir l’any passat abusos per part d’aquests grups extremistes, també denuncia les “respostes draconianes i de severitat excessiva” dels estats. “Des de Baga fins a Bagdad, dirigents governamentals han intentat justificar violacions dels drets humans parlant de la necessitat que el món continuï sent segur ”, apunta al document el secretari general de Salil Shetty. L’organització detalla des de tortures i desaparicions forçades a l’Afganistan fins a detencions arbitràries i homicidis extrajudicials a Nigèria.

“També tenim evidències com la situació a la presó de Guatánamo”, afegeix la coordinadora de l’ONG a Catalunya, Adriana Ribas, que deixa clar que les lleis antiterroristes que han aplicat la major part de governs al món agreugen la vulneració dels drets humans i generen més violència. “Legislar impulsivament no funciona. Al contrari, crea entorns més repressius i fa créixer la popularitat dels grups armats, que llavors utilitzen tècniques més sanguinàries”, assenyala Ribas.

L’informe també apunta que aquest tipus de mesures de “vigilància massiva injustificada” amenacen les llibertats de la població -119 països van restringir la llibertat d’expressió de manera arbitrària el 2014- i accentuen la crisi que pateixen milions de refugiats al món -4 milions només a Síria-. “És abominable comprovar que els esforços dels països rics per impedir l’entrada de persones prevalen sobre els seus esforços per preservar les vides de les persones”, diu Salil Shetty.

Un canvi d’enfocament

Arribats a aquest punt, ¿com poden combatre els governs l’amenaça de nous actors com l’Estat Islàmic? Segons Amnistia Internacional, cal un canvi d’“enfocament”. Una possible solució, afirma l’organització, passa perquè els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU renunciïn al seu dret a veto en “situacions de genocidi i altres atrocitats massives”. “Això donaria a les Nacions Unides una eina real per protegir la població civil”, assegura Ribas, que lamenta que Rússia i Xina hagin impedit abordar la situació a Síria o que els Estats Units hagin vetat l’actuació internacional a Gaza.

Shetty també demana als Estats Units, la Xina i Rússia que firmin el Tractat sobre el Comerç d’Armes que va entrar en vigor l’any passat i que té per objectiu frenar la transferència d’armes a països que les utilitzaran contra els ciutadans. “El 2014 es van lliurar enormes remeses d’armes a l’Iraq, Israel, Rússia, el Sudan del Sud i Síria, malgrat les altíssimes probabilitats que fossin utilitzades contra poblacions civils atrapades en els conflictes”, recorda Anna Neistat a l’informe, en què també s’exigeix l’establiment de noves restriccions en l’ús d’armes explosives, morters i coets.

Tot i la sensació d’alarma que transmet el balanç d’AI, també deixa un espai per a l’optimisme i subratlla alguns avenços que el 2014 ha deixat en matèria de drets humans, com el vot de 117 països de l’ONU a favor d’una moratòria de les execucions -amb vista a abolir la pena de mort al món-, l’eliminació del buit jurídic al Marroc pel qual els violadors de menors podien eludir la pena casant-se amb les víctimes i la publicació dels abusos comesos per la CIA.