Anatomia del 'califat': així ha estat l'auge i la caiguda de l'Estat Islàmic

Nou mapes per entendre què ha passat amb el grup jihadista a Síria

Banderes kurdes onejant a Baghouz, l'últim reducte de l'Estat Islàmic. / GIUSEPPE CACACE / AFP
Text: CRISTINA MAS / Infografia: EDUARD FOROLL

Aquest dissabte ha caigut l'últim reducte de l'Estat Islàmic a Síria. El grup jihadista ha perdut la petita ciutat de Baghouz, a la frontera entre Síria i l'Iraq. Així ho han anunciat les milícies kurdes de les FDS (Forces Democràtiques Sirianes) a primera hora del matí, després que el president nord-americà, Donald Trump, ho avancés ahir. El projecte d'un estat sota la llei de la sharia s'enterra, però això no vol dir que l'organització terrorista desaparegui ni que la guerra de Síria s'acabi.

2011. Esclata la revolució En l’onada desencadenada per la revolució tunisiana del 2011, comença un cicle de protestes pacífiques contra el règim de Baixar al-Assad, que les reprimirà brutalment. Els grups jihadistes no tenen cap paper a l’inici.

2012. Els rebels avancen Sectors de l’exèrcit fan costat a Al-Assad i disparen contra els manifestants. Un altre sector deserta i forma l’Exèrcit Sirià Lliure. Turquia, Qatar i els Emirats Àrabs, contraris a Al-Assad però temorosos d’una revolució, armen brigades.

2013. Hezbollah i l’Iran entren en joc Al-Assad recula davant els rebels i perpetra una massacre química a Ghouta. Els kurds entren en escena contra un règim que sempre els ha oprimit. L’Iran i la milícia libanesa Hezbol·lah entren a Síria per ajudar Al-Assad.

2014. Es proclama el ‘califat’ L’Estat Islàmic (Daeix en transliteració de les sigles en àrab, ISIS en anglès) neix com a escissió d’Al-Qaida a l’Iraq, dins el conflicte sectari que succeeix a la invasió dels EUA. Proclama un califat a Síria i l’Iraq i crida els musulmans a poblar-lo.

2015. 40.000 combatents L’Estat Islàmic, que no s’enfronta a Al-Assad sinó als rebels, arriba a controlar un territori de la mida del Regne Unit i a reunir 40.000 combatents. Obama torna a intervenir a l’Iraq i a Síria es recolza en els kurds contra el Daeix.

2016. Rússia canvia l’equació La intervenció de Putin, amb bombardejos aeris amb el seu armament més sofisticat, en suport a Al-Assad contra els rebels moderats, obre una nova fase. Els rebels perden Alep i el règim recupera les zones estratègiques

2017. Els kurds i Al-Assad avancen Els kurds lideren el combat contra el Daeix, amb cobertura aèria dels Estats Units. En l’altre front, Al-Assad avança contra els rebels gràcies a l’ajuda de Rússia i de l’Iran i posa les bases de la restauració del règim.

2018. Al-Assad guanya la guerra Els kurds fan retrocedir el Daeix, que perd la seva capital, Raqqa, mentre que també cedeix Mossul, el seu feu a l’Iraq. Al-Assad recupera la perifèria de Damasc. Els kurds perden Afrin davant la intervenció de Turquia.

2019. Sense el Daeix tampoc hi ha pau Amb la caiguda de Baghuz, l’últim reducte del Daeix, el conflicte torna a l’inici: el règim sirià contra els rebels (ara aïllats a Idlib) i els kurds, que queden a la mercè de Turquia i Damasc amb l’anunciada retirada dels Estats Units.

Què cal fer amb els europeus que han fet la jihad a Síria?