Brussel·les obre un procés d'infracció contra el Regne Unit per no haver designat un comissari europeu

Brussel·lesUrsula von der Leyen no para de trobar entrebancs per aconseguir ser presidenta efectiva de la Comissió Europea, un càrrec que hauria d'haver assumit a principis de novembre, i l'embolic del Brexit és l'últim a afegir-s'hi. Aquest dijous el Regne Unit ha confirmat que no enviarà el nom de cap candidat britànic per a la Comissió, com fixen els tractats europeus, segons els quals cada estat membre ha de tenir un representant a l'executiu comunitari. Per això, Brussel·les ha decidit obrir un procés d'infracció contra el Regne Unit. La Comissió dona al govern britànic fins al 22 de novembre per respondre la carta enviada aquest dijous des de la capital europea. Si Londres no respon de manera satisfactòria després d'aquest avís, el procés pot acabar amb el Regne Unit davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i fins i tot amb sancions econòmiques.

L'equip que ha de rellevar el de Jean-Claude Juncker vol començara treballar l'1 de desembre i, com que el Brexit es va prorrogar fins al 31 de gener en un tercer ajornament, el Regne Unit encara en serà membre. Segons els tractats, a cada estat de la UE li correspon un comissari. I així ho ha demanat diverses vegades Von der Leyen al primer ministre britànic, Boris Johnson, al llarg dels últims dies, però aquest ha respost definitivament que no ho farà perquè en període electoral no poden haver-hi nomenaments. A la pràctica, si el Brexit culmina el 31 de gener, aquest comissari només estaria al càrrec dos mesos, però la Comissió és la guardiana dels tractats per definició i no vol saltar-se les normes. Vol començar a moure's, farta del Brexit, i per això obre el procés d'infracció.

Encara falta un comissari per confirmar

Però, fins i tot si aconsegueix salvar l'obstacle britànic, Von der Leyen encara no ho té tot lligat per poder portar el seu equip a votació a finals de novembre i començar a treballar al desembre. Després que l'Eurocambra tombés els candidats de França, Hongria i Romania, Von der Leyen va haver de demanar tres substituts i va aconseguir salvar in extremis i fregant el pal la promesa d'una Comissió paritària (hi hauria 12 dones i 15 homes). Per garantir-se els suports en els exàmens dels candidats substituts i en el conjunt de l'equip, aquest dimecres la substituta de Juncker va haver d'accedir a canviar el nom de carteres polèmiques, com la que havia de "protegir l'estil de vida europeu". Però no queda clar que hagi estat suficient.

Aquest dijous s'han celebrat els tres exàmens orals al francès Thierry Breton (Mercat Interior), polèmic per venir directament de ser el conseller delegat d'una multinacional tecnològica; l'hongarès Olivér Várhelyi (Ampliació), i la romanesa Adina-Ioana Vâlean (Transport). Tant el francès com la candidata romanesa han superat la prova, però de moment l'hongarès (nomenat pel govern de l'ultradretà Viktor Orbán) no ho ha aconseguit i haurà de respondre a preguntes per escrit. Si tampoc superés el tràmit s'hauria de presentar un nou candidat que tornaria a endarrerir la formació de la nova Comissió.